CAE Cornellà de Llobregat

CAE Cornellà de Llobregat

Diagnòstic per la Imatge

Secretaria Clínica del SD

Sonia Carballo AlisedaSecretaria Clínica del SDI

scarballo@csi.cat

Diagnòstic per la Imatge

Jordi Català Forteza Cap de servei

El Servei de Diagnòstic per la Imatge (SDI) pertany als anomenats serveis centrals d’un hospital juntament amb Laboratori, Anatomia Patològica i Farmàcia, els quals donen suport a la resta d’especialitats.
La seva activitat principal consisteix en:
1- Obtenció d’imatges anatòmiques mitjançant diferents aparells-modalitats que utilitzen diversos mètodes físics, per tal d’assolir un diagnòstic o confirmar la normalitat. (Ex.: realització de radiografies mitjançant aparells de raigs X, ecografia, tomografia computada, ressonància magnètica).
2- Obtenció, amb el suport de les diferents modalitats-aparells, de mostres biològiques per la seva anàlisi clínic, microbiològic o anatomopatològic. (Ex.: punció-aspiració o biòpsia de lesions tumorals, punció-aspiració de líquids corporals).
3- Realització de procediments terapèutics o per donar suport a un futur tractament, guiats per la imatge. (Ex.: drenatge d’abscessos, col·locació de catèters, col·locació d’arpons o marcadors mamaris previs a la cirurgia).
Així mateix forma part de diversos comitès interdisciplinaris on es valoren casos clínics per tal de valorar les actituds a seguir.
L’equip humà del SDI el formen: metges especialistes en radiodiagnòstic, infermers, tècnics superiors en imatge diagnòstica, auxiliars d’infermeria, portalliteres i administratius, tots ells encarregats d’una o més tasques dins dels diferents processos que configuren l’activitat global del servei.

Participació en Comitès:

  • Comitès d’urologia (pròstata-ronyó/vies urinàries)
  • Comitè d’otorrinolaringologia
  • Comitè de pulmó
  • Comitè d’hepatobiliar
  • Comitè de carcinomatosi
  • Comitè de colo-rectal
  • Comitè de patologia digestiva
  • Comitè de patologia mamaria
  • Comitè de Ginecologia

 

Participació en Comisions:

  • Comissió de Mortalitat
  • Comissió de millora de pràctica clínica-Comissió de guies

Jordi Català Forteza Cap de servei

Coordinador assistencial secció body (tòrax-abdomen):
  • Pilar Lozano Arranz

    Coordinador assistencial secció body (tòrax-abdomen)

Coordinador assistencial secció musculoesquelètic:
  • Jose María Vila de Miguel

    Coordinador assistencial secció musculoesquelètic

Coordinador assistencial secció neurorradiologia:
  • Caterina Montull Ferrer

    Coordinador assistencial secció neurorradiologia

Coordinador assistencial secció patologia de la dona (mama-gine):
  • Sonia Ruiz Macarrilla

    Coordinador assistencial secció patologia de la dona (mama-gine)

Adjunts secció body (tòrax-abdomen):
  • Eva Almazán Mesa

    Adjunts secció body (tòrax-abdomen)

  • Xavier Araque Pascual

    Adjunts secció body (tòrax-abdomen)

  • Francesc Calaf Forn (vascular-intervencionista)

    Adjunts secció body (tòrax-abdomen)

  • Ingrid Carolina Duran Palacios

    Adjunts secció body (tòrax-abdomen)

  • Fernando García Díez (especialista en Medicina Interna-ecografista)

    Adjunts secció body (tòrax-abdomen)

  • Javier Míguez González

    Adjunts secció body (tòrax-abdomen)

  • Rafael Oliveira Caiafa

    Adjunts secció body (tòrax-abdomen)

  • Laura Pelegrí Martínez (vascular-intervencionista)

    Adjunts secció body (tòrax-abdomen)

  • Diego Solís Gutiérrez

    Adjunts secció body (tòrax-abdomen)

  • Alona Thomas Martínez

    Adjunts secció body (tòrax-abdomen)

Adjunts secció múscul-esquelètic
  • David de Bonadona Tramón

    Adjunts secció múscul-esquelètic

  • Carles Medina Vila

    Adjunts secció múscul-esquelètic

  • Javier Milián García

    Adjunts secció múscul-esquelètic

  • Gracia Valderas Martínez

    Adjunts secció múscul-esquelètic

Adjunts secció neurorradiologia:
  • Laura Castrillo Salas

    Adjunts secció neurorradiologia

  • Andrés Tomas Leist

    Adjunts secció neurorradiologia

  • Marcos Ruiz Lozano

    Adjunts secció neurorradiologia

  • Josep Castell

    Adjunts secció neurorradiologia

Adjunts secció patologia de la dona (mama-gine):
  • Vicente Vallés Noguero

    Adjunts secció patologia de la dona (mama-gine)

  • Teresa Salgado Derqui

    Adjunts secció patologia de la dona (mama-gine)

Secretaria Clínica del SDI
  • Sonia Carballo Aliseda

    Secretaria Clínica del SDI

1- Body: secció dirigida a l’estudi de la patologia de cavitats toràcica i abdominal i tiroides.

1a- Tòrax:

RX: Radiografia de tòrax: segueix tenint un paper primordial en l’estudi inicial de nombroses patologies tant del sistema respiratori com cardiovascular. Exigible en alguns pacients per valoració preoperatòria.

TC: TC de tòrax: dirigit principalment a l’estudi de patologia de la via aèria, estudi del nòdul pulmonar i estadificació de tumors.
TC de tòrax d’alta resolució: dirigit principalment a l’estudi de la patologia de l’interstici pulmonar.
Angio-TC d’artèries pulmonars: per descartar tromboembolisme pulmonar.
Angio-TC d’aorta: per estudi d’aorta toràcica.
Cardio-TC d’Artèries coronàries i «score calci»: estudi específic de l’arbre arterial coronari.
Biòpsia pulmonar: la TC es fa servir com a guia per la realització de biòpsies pulmonars.
T: Escopia toràcica: dirigida a la valoració del moviment diafragmàtic.
E: Ecografia toràcica: dirigida principalment a l’estudi del vessament pleural
L’ecografia es fa servir també com a guia per la realització de diversos procediments intervencionistes:
Toracocentesi: tan diagnòstiques com evacuadores on sovint en aquestes últimes es deixa col·locat un catèter de drenatge.
Biòpsia pulmonar/pleural: de tumors pulmonars perifèrics o tumors pleurals.
RM: Cardio-RM: estudi específic de patologia cardíaca. Hi ha diversos tipus de proves algunes de les quals requeriran de l’administració de fàrmacs o contrast paramagnètic. Aquestes proves es realitzen i valoren conjuntament amb un metge cardiòleg.
Tipus de proves: Cardio-RM funcional , Cardio-RM funcional amb estudi de viabilitat miocàrdica i/o perfusió miocàrdica, Cardio-RM per estudi de fluxos
RM toràcica: la RM té un paper limitat en l’estudi de patologia toràcica, dirigit principalment a l’estudi de patologia del mediastí.
Angio-RM de venes pulmonars: estudi específic de venes pulmonars

Comitès: càncer de pulmó, malalties intersticials.
1b- Abdomen:
RX: Radiografia d’abdomen: té un paper limitat pràcticament a l’àmbit d’urgències com a primer estudi davant la sospita d’obstrucció intestinal o en l’estudi de patologia litiàsica de la via urinària.
T: Proves dirigides a l’estudi de l’aparell digestiu:
Esofagograma: amb administració de contrast oral (baritat o iodat) per l’estudi de patologia orgànica i funcional de l’esòfag.
Trànsit esofagogastroduodenal: amb administració de contrast oral (baritat o iodat) per l’estudi de patologia del primer tram del sistema digestiu.
Trànsit intestinal: amb administració de contrast oral baritat dirigit a l’estudi de la patologia de l’intestí prim.
Ènema opaca: amb administració de contrast via rectal (baritat o iodat hidrosoluble) per l’estudi de la patologia de l’intestí gruixut.
Test de deglució: estudi mitjançant videofluoroscòpia de la motilitat deglutòria amb l’administració de preparats amb contrast oral baritat.
Proves dirigides a l’estudi de l’aparell urinari:
Urografia: amb administració de contrast iodat endovenós per estudi de la via urinària.
Cistografia i cistouretrografia: amb administració de contrast iodat endocavitari per l’estudi d’uretra i bufeta urinària.
Colangiografia trans-Kher: valoració de la via biliar amb la injecció de contrast iodat per un tub de Kher.
Pielografia per nefrostomia: valoració de la via urinària amb la injecció de contrast iodat per un catèter de nefrostomia.
E: Ecografia abdominal: dirigida a l’estudi de la major part d’òrgans intraabdominals i per a la detecció de líquid lliure, amb limitació envers l’aparell digestiu.
Ecografia reno-vesical i reno-vesico-prostàtica: dirigida a l’estudi de patologia renal, vesical (principalment tumoral i valoració de buidament) i prostàtica (principalment valoració d’hiperplasia). Remarcar que l’ecografia via abdominal no és un mètode òptim per la valoració de patologia tumoral prostàtica.
Ecografia renal: valoració del ronyó.
Ecografia de tiroides i coll: la secció de body també assumeix els estudis dirigits a descartar patologia tiroïdal i d’estructures cervicals.
L’ecografia es fa servir també com a guia per la realització de diversos procediments intervencionistes, especialment sobre òrgans i estructures de localització superficial:
Punció-aspiració amb agulla fina.
Biòpsies de qualsevol òrgan sòlid incloent la pròstata mitjançant un transductor transrectal.
Col·locació de drenatges de col·leccions intraabdominals o òrgans:
Colecistostomia: drenatge específic de la vesícula biliar
Nefrostomia: drenatge específic de la via urinària
TC: TC abdomen: indicat principalment en l’estadiatge de tumors, caracterització de lesions focals de qualsevol òrgan intrabdominal i valoració de l’espai retroperitoneal.
Uro-TC: dirigit a l’estudi de la patologia de la via urinària litiàsica o tumoral.
Colono-TC/Colonoscòpia virtual: dirigit a l’estudi de la patologia tumoral colònica principalment en aquells casos amb contraindicació en la realització de colonoscòpia o quan aquesta és incompleta. Es requereix administració de contrast oral per marcar la femta.
La TC es fa servir també com a guia per la realització de diversos procediments intervencionistes, puncions, biòpsies i col·locació de catèters de drenatge.
RM: RM abdomen: principalment per estudi de lesions focals de qualsevol òrgan intrabdominal. Quantificació de ferro a fetge en sospita o estudi d’hemocromatosi.
RM pèlvica: per estudi de lesions focals a òrgans pèlvics femenins, estadiatge de neoplàsia de recte i estudi de patologia inflamatòria recto-anal (fístules).
Colangio-RM: dirigit a l’estudi de la via biliar.
Entero-RM: dirigit a l’estudi de la patologia inflamatòria intestinal.
Uro-RM: valoració de patologia de la via urinària.
RM-pròstata: valoració específica de la glàndula prostàtica principalment per a la detecció de tumors.
Defecografia-RM: valoració específica de la motilitat del terra pèlvic

Comitès: hepato-biliar, carcinomatosi, càncer colo-rectal, càncer digestiu, càncer de pròstata, càncer renal-vies urinàries

2- Musculoesquelètic: secció dirigida a l’estudi de la patologia òssia, musculotendinosa i articular

RX: Radiografies de tots els ossos i articulacions del cos incloent escoliogrames i telemetries
T: Artrografies: prèvia injecció de contrast iodat intraarticular
E: Ecografies dirigides principalment a l’estudi de lesions musculotendinoses, de parts toves i patologia periarticular. La més sol·licitada és l’ecografia d’espatlla.
L’ecografia es fa servir també com a guia per la realització de diversos procediments intervencionistes, punció-aspiració, biòpsies i extracció de cossos estranys.
TC: TC de qualsevol os i articulació del cos principalment dirigit a l’estudi de patologia òssia (fractures i tumors) i articular. Limitació en l’estudi d’estructures meniscals, lligamentoses i musculotendinoses.
TC dental: dirigit a l’estudi de peces dentàries.
La TC es fa servir també com a guia per la realització de diversos procediments intervencionistes, punció-aspiració i biòpsies.
RM: RM de qualsevol grup muscular, ossos i articulacions, amb bona resolució per l’estudi d’estructures meniscals i lligamentoses. Les més freqüents són:
RM de genoll, RM d’espatlla, RM de columna, RM de maluc, RM de turmell, RM de canell, RM sacroilíaques, RM de colze.
Artro-RM: prèvia injecció de contrast paramagnètic (Gadolini) intraarticular. Principalment de canell, espatlla, genoll i maluc.
RM de plexe braquial: estudi específic de les arrels nervioses del plexe braquial.

3- Neurorradiologia: secció dirigida a l’estudi de la patologia del sistema nerviós central , cap i coll

TC: TC craneal, TC de coll, TC de sins paranassals, TC de massis facial, TC d’oïdes, TC d’òrbita, TC de penyal , TC perfusió.
Angio-TC intracraneal , Angio-TC de troncs supraròrtics
RM: RM craneal, RM cranial amb Espectroscopia, RM d´òrbita , RM columna (per valoració de medul·la espinal), RM d’hipòfisi, RM de conducte auditiu intern, RM penyal, RM flux líquid cefaloraquidi(Dinàmica de LCR ), RM de coll, RM de laringe, RM d’orofaringe, RM de paròtide, RM de sins paranasals.
Angio-RM intracraneal, Angio-RM de troncs supraaòrtics
E: Ecografies: PAAF-Biòpsia de lesions cervicals/adenopaties.
Comitès: Otorrinolaringologia

4- Patologia de la dona: secció dirigida a l’estudi de la patologia específica de la dona ginecològica i mamària

M: Mamografies: dirigides específicament a l’estudi de patologia mamària.
Galactografia: estudi dirigit a l’estudi de patologia dels conductes galactòfors prèvia introducció de contrast iodat al seu interior.
L’aparell d’estereotàxia integrat en el mateix mamògraf permet la realització de procediments intervencioniostes:
Biòpsia amb agulla gruixuda guiada per estereotàxia
Col·locació d’arpons guiada per estereotàxia o per coordenades.
Comprovació de peces quirúrgiques
T: Histerosalpingografia: Prova dirigida a la valoració de cavitat uterina i trompes de Falopi prèvia administració de contrast iodat a la mateixa cavitat endometrial.
E: Ecografia de mama: dirigida a l’estudi de lesions focals
Ecografia axil·lar: dirigit a la valoració dels ganglis axil·lars per estadificar el càncer de mama.
L’ecografia es fa servir també com a guia per la realització de diversos procediments intervencionistes:
Punció-aspiració guiada per ecografia
Biòpsia amb agulla gruixuda guiada per ecografia
Col·locació d’arpons i marcadors mamaris guiada per ecografia previ a la cirurgia.
Punció evacuadora de col·leccions mamaries i col·locació de catèters de drenatge.
TC: TC abdomino-pèlvic: principalment per a estadiatge de tumors ginecològics i mamaris
TC pulmonar: principalment per a estadiatge de tumors ginecològics i mamaris
RM: RM mama: estudi específic de la patologia mamaria, principalment detecció, caracterització i estadificació tumoral i valoració de pròtesis.
RM pelvis: estudi de tumors ginecològics. Estudi del sòl pelvià.
Comitès: càncer de mama, càncer ginecològic

5- Vascular-Intervencionista: secció dirigida a la realització d’estudis vasculars i intervencionisme de mitjana complexitat

T: Arteriografia: estudi arterial d’extremitats
Flebografia: estudi venós d’extremitats
Nefrostomia: col·locació de drenatge percutani a la via urinària
Drenatge biliar: col·locació de drenatge percutani a la via biliar
Tunelització d’accessos vasculars per la realització de diàlisi
E: Ecografia Doppler TSA: estudi de la patologia ateromatosa dels troncs supraaòrtics
Ecografia Doppler d’artèries renals: per valoració en el context d’hipertensió arterial
Ecografia Doppler d’artèries d’extremitats
Ecografia Doppler venós d’extremitats: per valoració de patologia trombòtica i insuficiències venoses
TC: Angio-TC d’aorta: estudi específic de l’arteria aorta
Angio-TC de a. mesentèrica: estudi específic de l’artèria mesentèrica superior.
Angio-TC de a. renals: estudi específic d’artèries renals
Angio-TC d’extremitats inferiors: d’artèries de les cames
RM: Angio-RM d’aorta: estudi específic de l’arteria aorta
Angio-RM de a. renals: estudi específic d’artèries renals
Angio-RM d’extremitats inferiors i superiors: d’artèries de les cames i braços
Angio-RM d’artèries viscerals: estudi d’artèries abdominals
Angio-RM venosa: estudi específic de venes
Tot i no haver-hi una secció específica de radiologia pediàtrica, també es realitzen alguns estudis pediàtrics tant en l’àmbit hospitalari (radiologia convencional i ecografies transfontanelars i abdominals a demanda del servei de neonatologia de l’Hospital General de l’Hospitalet) com radiologia convencional ambulatòria al centre de Ronda Torrassa.
Tota aquesta activitat es realitza en els diferents centres del CSI on el SDI disposa dels aparells corresponents distribuïts de la següent manera:

Hospital Moisés Broggi (HMB):
– 3 Aparells de radiologia convencional
– 1 Mamògraf
– 1 Telecomandament multifunció
– 3 ecògrafs
– 3 TC (un de 64 i dos de 128 corones de detectors respectivament)
– 1 RM de 1,5 Teslas

Hospital General de l’Hospitalet (HGH):
– 2 Aparells de radiologia convencional
– 1 Mamògraf
– 1 Telecomandament
– 2 ecògrafs
– 1 TC (de 32 corones de detectors)
– 1 RM de 1,5 Teslas

ABS Ronda Torrassa (RT):
– 1 Aparell de radiologia convencional

Així mateix a HMB i HGH es disposen d’aparells portàtils i arcs quirúrgics per a la realització de radiologia convencional a UCI, a pacients ingressats que no es poden desplaçar al SDI i suport a quiròfan.
Els dos hospitals d’aguts (HMB i HGH) realitzen activitat ambulatòria en les diferents modalitats de dilluns a divendres de 8 a 22 hores, activitat envers pacients ingressats programada i a demanda, i activitat urgent envers pacients ingressats i d’urgències les 24 hores del dia.
Fora de l’horari laboral les TC urgents s’informen mitjançant telerradiologia.
A banda dels propis centres del CSI (HMB, HGH, Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet, ABS Ronda Torrassa i ABS Collblanc), es dóna cobertura a la demanda als CAE (Centre d’atenció Especialitzada) de Ronda Torrassa, Cornellà de Llobregat i de Sant Feliu de Llobregat. També es dóna suport a HADO (Hospitalització Domiciliària) i al SEVAD (Servei de valoració de la dependència).
Així mateix es dóna suport al programa de cribratge de càncer de mama de l’ICO de l’àrea amb la realització del voltant de 4.000 mamografies anuals.

  • Les radiacions ionitzants:

    són un tipus d’ones electromagnètiques que al travessar el cos donen informació sobre la densitat dels teixits. El risc és que poden danyar les cèl·lules i això podria derivar en el desenvolupament del càncer. Aquest risc és acumulatiu, i major com més radiació es rep, pel que només s’han de realitzar aquestes proves quan estan plenament justificades. Això no obstant, la majoria de proves que utilitzen radiacions ionitzants que es fan al SDI ho fan a dosis baixes, i amb molt poc risc que es desenvolupi patologia en relació a elles.
    Tanmateix, s’ha d’anar especialment amb compte en nens i pacients embarassades, ja que aquests i el fetus són més radiosensibles. En dones embarassades caldrà firmar un consentiment informat abans de la realització de la prova.

  • Contrastos:

    Hi haurà algunes proves que per realitzar-les o optimitzar-les caldrà l’administració de material de contrast. Els contrastos són substàncies que realcen la densitat de teixits o cavitats en els estudis que utilitzen radiacions ionitzants o la intensitat de senyal en els estudis de RM a causa de les seves propietats químiques.
    A l’hora de demanar o realitzar una prova amb contrast s’han de tenir en compte diversos punts:
    1- Al·lèrgies: La injecció endovenosa de contrast iodat o amb Gadolini pot provocar reaccions al·lèrgiques. Si l’al·lèrgia a compostos iodats o al Gadolini és coneguda, es desaconsella la realització de la prova. Si fóra imprescindible realitzar-la, es pot fer prèviament una pauta de dessensibilització amb medicació.
    2- Insuficiència renal: està contraindicada la injecció de contrast iodat pel seu efecte nefrotòxic i el Gadolini pel risc de desenvolupar fibrosi sistèmica nefrogènica en pacients amb insuficiència renal aguda o avançada (filtrat glomerular (FG) igual o inferior a 30 ml/min/ 1,73 m2.
    3- Hipertiroïdisme: els nivells alts de iode en sang disminueixen l’efecte dels fàrmacs antitiroidals motiu pel qual està contraindicada la injecció de contrast iodat en pacients amb hipertiroïdisme.
    4- Proves de medicina nuclear: L’ús de medis de contrast iodats redueix la captació del radioiode utilitzat en les gammagrafies tiroïdals diagnòstiques i en els procediments terapèutics amb iode radioactiu. Es recomana esperar 8 setmanes entre la realització de l’estudi amb contrast iodat i la de la prova amb radioiode.
    5- Lactància materna: els protocols i revisions publicades en els últims anys suggereixen, a la llum de les dades existents fins al moment, que els contrastos iodats i els compostos de gadolini són segurs, tant per a la mare com per al lactant, de manera que la lactància pot continuar amb normalitat després de l’administració d’aquests tipus de contrast.
    6- Metformina: Si el pacient pren metformina, ha d’administrar-se contrast iodat via endovenosa, no hi ha evidència d’insuficiència renal aguda i el FG és superior a 30 ml/min/ 1,73 m2 no cal prendre cap mesura. Si hi ha evidència d’insuficiència renal aguda o el pacient pateix insuficiència renal crònica i FG és igual o inferior a 30 ml/min/ 1,73 m2 o se l’hi farà un cateterisme arterial que pugui produir un èmbol que afecti les artèries renals, en aquests casos es recomana suprimir la metformina abans del procediment (almenys, un cop injectat el contrast) i no administrar-lo durant 48 hores. Passat aquest temps, es comprovarà que la funció renal és normal abans de començar a administrar la metformina de nou.

  • RM

    Davant la necessitat de realitzar una RM cal tenir en compte certs aspectes:
    – Evitar sol·licitar-les si el pacient és claustrofòbic. Nosaltres no disposem de RM obertes, pel que s’haurien de derivar a altres centres amb aquesta possibilitat.
    – Si el pacient és portador de pròtesis o dispositius metàl·lics, comprovar si aquests són compatibles amb la realització de la prova, ja que el camp magnètic pot desprogramar marcapassos, i certes pròtesis i dispositius amb material ferromagnètic poden moure’s o sobreescalfar-se, amb el potencial risc de lesions pel pacient. També cal tenir en compte cirurgies recents per la presència de clips metàl·lics i cal preguntar si hi poden haver cossos estranys ferromagnètics al cos adquirits de manera accidental com perdigons o material de soldadura. Així mateix, el material de certs tatuatges també pot contenir elements ferromagnètics.
    Elements com el titani, el crom-cobalt i el coure són materials segurs en la RM.
    – Embaràs: està contraindicada la realització d’una RM durant el 1er trimestre d’embaràs a menys que sigui per decidir avortament.

     

  • Preparacions prèvies:

     

    Hi ha diverses proves que requeriran una preparació prèvia per tal de poder realitzar-les òptimament i d’altres no.
    RX: La radiologia convencional i la mamografia no requeriran preparació prèvia.
    T: Diverses proves realitzades al telecomandament requereixen preparació:
    Esofagograma, trànsit esofagogastroduodenal i trànsit intestinal: dejú de 6 hores .
    Enema opaca: dieta pobra en residus els dos dies abans de la prova, netejat intestinal amb laxants el dia abans i dejú.
    Histerosalpingografia: S’ha de realitzar entre el 7è i 11è dia del període menstrual. Així mateix s’ha de receptar antibiòtic per prevenir possibles infeccions.
    Urografia: dieta pobre en residus els dos dies abans de la prova, netejat intestinal amb laxants el dia abans i dejú.
    E: Algunes proves ecogràfiques requereixen preparació:
    Ecografia abdominal: dejú per poder valorar correctament la vesícula biliar i evitar distorsions de la imatge provocades per material alimentari a nivell gastrointestinal.
    Ecografia renovesical i renovesicoprostàtica: caldrà veure 1,5 l. d’aigua 1 hora abans de la prova i retenir l’orina per tal d’obtenir una bona finestra acústica per la valoració prostàtica i el residu post-miccional si s’escau i per poder valorar correctament la bufeta urinària. Si el pacient és portador de sonda vesical caldrà pinçar-la per poder omplir la bufeta urinària.
    Per la ecografia renal únicament, no cal cap mena de preparació.
    TC: No és imprescindible el dejú a menys que l’estudi estigui dirigit específicament a la valoració del tram digestiu comprès entre esòfag i cec o a patologia vesicular, on aquest serà de com a mínim de 4 hores.
    Colono-TC/Colonoscòpia virtual: Dieta baixa en residus i administració de contrast iodat hidrosoluble oral els dies abans i enema de neteja el mateix dia.
    RM: Algunes proves requereixen preparació:
    Colangio-RM: dejú de 6 hores
    Entero-RM: dejú de 6 hores i administració de preparat oral amb polietilenglicol
    Cardio-RM: dejú de 6 hores
    Defecografia-RM: ènemes de neteja rectal el dia abans i el dia de la prova.
    Procediments intervencionistes: caldrà tenir en compte qualsevol problema en relació a la coagulació del pacient, valorant, si es pren medicació antiagregant o anticoagulant, el risc /benefici envers la possibilitat d’hemorràgia o trombosi si hi ha d’haver una modificació en la pauta medicamentosa. Caldrà tenir en compte també possibles al·lèrgies a anestèsics locals i al material de suport utilitzat per realitzar el mateix: esparadrap, làtex, etc.