El Servei de Diagnòstic per la Imatge (SDI) pertany als anomenats serveis centrals d’un hospital juntament amb Laboratori, Anatomia Patològica i Farmàcia, els quals donen suport a la resta d’especialitats.
La seva activitat principal consisteix en:
1- Obtenció d’imatges anatòmiques mitjançant diferents aparells-modalitats que utilitzen diversos mètodes físics, per tal d’assolir un diagnòstic o confirmar la normalitat. (Ex.: realització de radiografies mitjançant aparells de raigs X, ecografia, tomografia computada, ressonància magnètica).
2- Obtenció, amb el suport de les diferents modalitats-aparells, de mostres biològiques per la seva anàlisi clínic, microbiològic o anatomopatològic. (Ex.: punció-aspiració o biòpsia de lesions tumorals, punció-aspiració de líquids corporals).
3- Realització de procediments terapèutics o per donar suport a un futur tractament, guiats per la imatge. (Ex.: drenatge d’abscessos, col·locació de catèters, col·locació d’arpons o marcadors mamaris previs a la cirurgia).
Així mateix forma part de diversos comitès interdisciplinaris on es valoren casos clínics per tal de valorar les actituds a seguir.
L’equip humà del SDI el formen: metges especialistes en radiodiagnòstic, infermers, tècnics superiors en imatge diagnòstica, auxiliars d’infermeria, portalliteres i administratius, tots ells encarregats d’una o més tasques dins dels diferents processos que configuren l’activitat global del servei.
Participació en Comitès:
Participació en Comisions:
Coordinador assistencial secció body (tòrax-abdomen)
Coordinador assistencial secció musculoesquelètic
Coordinador assistencial secció neurorradiologia
Coordinador assistencial secció patologia de la dona (mama-gine)
Adjunts secció body (tòrax-abdomen)
Adjunts secció body (tòrax-abdomen)
Adjunts secció body (tòrax-abdomen)
Adjunts secció body (tòrax-abdomen)
Adjunts secció body (tòrax-abdomen)
Adjunts secció body (tòrax-abdomen)
Adjunts secció body (tòrax-abdomen)
Adjunts secció body (tòrax-abdomen)
Adjunts secció body (tòrax-abdomen)
Adjunts secció body (tòrax-abdomen)
Adjunts secció múscul-esquelètic
Adjunts secció múscul-esquelètic
Adjunts secció múscul-esquelètic
Adjunts secció múscul-esquelètic
Adjunts secció neurorradiologia
Adjunts secció neurorradiologia
Adjunts secció neurorradiologia
Adjunts secció neurorradiologia
Adjunts secció patologia de la dona (mama-gine)
Adjunts secció patologia de la dona (mama-gine)
Secretaria Clínica del SDI
Els aparells-modalitats de què disposem són:
a) Aparells de raigs X (RX): permeten la realització de l’anomenada radiologia convencional consistent en l’obtenció de radiografies de qualsevol part del cos mitjançant l’emissió de raigs X.
b) Telecomandament (T): L’aparell consisteix en una taula mòbil en els 3 eixos de l’espai i un tub de raigs X mòbil en l’eix longitudinal, el que permet a banda de la realització de radiologia convencional, fer estudis radiològics dinàmics prèvia introducció de material de contrast bé via oral o rectal, endovenosa, endocavitària o intraarticular.
Proves amb contrast oral: esofagograma, trànsit esofagogastroduodenal, trànsit intestinal
Proves amb contrast rectal: ènema opaca
Proves amb contrast endovenós: urografia endovenosa, flebografies, arteriografies
Proves amb contrast endocavitari: histerosalpingografia, cistografia, uretrografia, fistulografia
Proves amb contrast intraarticular: artrografies
Així mateix es poden realitzar comprovacions de permeabilitat d’estructures o catèters administrant contrast a través d’ells com en la colangiografia trans-Kher o la pielografia per nefrostomia
Disposem també d’un telecomandament multifunció que permet la realització de procediments intervencionistes de mitjana complexitat com drenatges biliars percutanis o la col·locació de catèters de tunelització per diàlisi. Disposa de videofluoroscòpia que permet també fer estudis dinàmics com el test de deglució.
c) Mamògraf amb estereotàxia (M): Utilitza raigs X. S’obtenen específicament mamografies i permet la realització de procediments intervencionistes mitjançant el sistema d’estereotàxia com la realització de biòpsies o col·locació d’arpons prèvia a la intervenció quirúrgica, i comprovació de peces quirúrgiques. També s’hi realitzen galactografies que consisteix en l’estudi de patologia dels conductes galactòfors prèvia introducció de contrast iodat al seu interior.
d) Ecògraf (E): Obté imatges mitjançant ultrasons, que no tenen efectes nocius, de qualsevol part del cos amb limitació de les estructures òssies i cert grau de limitació amb les estructures digestives airejades o de localització molt profunda. El mode Doppler permet l’estudi dinàmic de fluxos de les estructures vasculars. Es fa servir amb molta freqüència com a suport a procediments intervencionistes especialment sobre estructures superficials (puncions amb agulla fina (PAAF), biòpsies amb agulla gruixuda (BAG) i col·locació de catèters).
e) Tomografia Computada (TC): Obté imatges de qualsevol part del cos mitjançant un tub de raigs X que gira en l’eix axial envers una o més fileres de detectors mentre es mou la taula on està estirat el pacient. El nombre de detectors determinarà les possibilitats de la TC pel que fa a les característiques de velocitat d’obtenció d’imatges i els seus gruixos. L’administració de contrast iodat endovenós augmenta la sensibilitat i especificitat de les proves envers cert tipus de patologia. Així mateix alguns estudis poden requerir l’administració de contrast oral o via rectal o neteja prèvia del tracte digestiu. Es fa servir amb certa freqüència com a suport a procediments intervencionistes (puncions amb agulla fina (PAAF), biòpsies amb agulla gruixuda (BAG) i col·locació de catèters).
f) Ressonància Magnètica (RM): Obté imatges de qualsevol part del cos amb cert grau de limitació pel que fa a estructures molt airejades o amb presència de gas. L’obtenció d’imatges es basa en el diferent comportament dels teixits del cos sota un camp magnètic quan se li emeten ones de radiofreqüència. L’administració de contrast paramagnètic amb Gadolini via endovenosa augmenta la sensibilitat i especificitat de les proves envers cert tipus de patologia. Així mateix alguns estudis poden requerir l’administració de compostos via oral.
A excepció de la major part de la radiologia convencional (radiografies) que és valorada pels mateixos metges sol·licitants de la prova, la resta d’estudis són valorats pels metges especialistes en radiodiagnòstic amb l’emissió d’un informe escrit.
La distribució d’aquesta activitat informada es fa mitjançant l’organització en diferents seccions d’òrgans i sistemes, que són:
1- Body: que comprèn tòrax i abdomen
2- Muscul-esquelètic
3- Neurorradiologia
4- Patologia de la dona (Mama-Gine)
5- Vascular-intervencionisme
són un tipus d’ones electromagnètiques que al travessar el cos donen informació sobre la densitat dels teixits. El risc és que poden danyar les cèl·lules i això podria derivar en el desenvolupament del càncer. Aquest risc és acumulatiu, i major com més radiació es rep, pel que només s’han de realitzar aquestes proves quan estan plenament justificades. Això no obstant, la majoria de proves que utilitzen radiacions ionitzants que es fan al SDI ho fan a dosis baixes, i amb molt poc risc que es desenvolupi patologia en relació a elles.
Tanmateix, s’ha d’anar especialment amb compte en nens i pacients embarassades, ja que aquests i el fetus són més radiosensibles. En dones embarassades caldrà firmar un consentiment informat abans de la realització de la prova.
Hi haurà algunes proves que per realitzar-les o optimitzar-les caldrà l’administració de material de contrast. Els contrastos són substàncies que realcen la densitat de teixits o cavitats en els estudis que utilitzen radiacions ionitzants o la intensitat de senyal en els estudis de RM a causa de les seves propietats químiques.
A l’hora de demanar o realitzar una prova amb contrast s’han de tenir en compte diversos punts:
1- Al·lèrgies: La injecció endovenosa de contrast iodat o amb Gadolini pot provocar reaccions al·lèrgiques. Si l’al·lèrgia a compostos iodats o al Gadolini és coneguda, es desaconsella la realització de la prova. Si fóra imprescindible realitzar-la, es pot fer prèviament una pauta de dessensibilització amb medicació.
2- Insuficiència renal: està contraindicada la injecció de contrast iodat pel seu efecte nefrotòxic i el Gadolini pel risc de desenvolupar fibrosi sistèmica nefrogènica en pacients amb insuficiència renal aguda o avançada (filtrat glomerular (FG) igual o inferior a 30 ml/min/ 1,73 m2.
3- Hipertiroïdisme: els nivells alts de iode en sang disminueixen l’efecte dels fàrmacs antitiroidals motiu pel qual està contraindicada la injecció de contrast iodat en pacients amb hipertiroïdisme.
4- Proves de medicina nuclear: L’ús de medis de contrast iodats redueix la captació del radioiode utilitzat en les gammagrafies tiroïdals diagnòstiques i en els procediments terapèutics amb iode radioactiu. Es recomana esperar 8 setmanes entre la realització de l’estudi amb contrast iodat i la de la prova amb radioiode.
5- Lactància materna: els protocols i revisions publicades en els últims anys suggereixen, a la llum de les dades existents fins al moment, que els contrastos iodats i els compostos de gadolini són segurs, tant per a la mare com per al lactant, de manera que la lactància pot continuar amb normalitat després de l’administració d’aquests tipus de contrast.
6- Metformina: Si el pacient pren metformina, ha d’administrar-se contrast iodat via endovenosa, no hi ha evidència d’insuficiència renal aguda i el FG és superior a 30 ml/min/ 1,73 m2 no cal prendre cap mesura. Si hi ha evidència d’insuficiència renal aguda o el pacient pateix insuficiència renal crònica i FG és igual o inferior a 30 ml/min/ 1,73 m2 o se l’hi farà un cateterisme arterial que pugui produir un èmbol que afecti les artèries renals, en aquests casos es recomana suprimir la metformina abans del procediment (almenys, un cop injectat el contrast) i no administrar-lo durant 48 hores. Passat aquest temps, es comprovarà que la funció renal és normal abans de començar a administrar la metformina de nou.
Davant la necessitat de realitzar una RM cal tenir en compte certs aspectes:
– Evitar sol·licitar-les si el pacient és claustrofòbic. Nosaltres no disposem de RM obertes, pel que s’haurien de derivar a altres centres amb aquesta possibilitat.
– Si el pacient és portador de pròtesis o dispositius metàl·lics, comprovar si aquests són compatibles amb la realització de la prova, ja que el camp magnètic pot desprogramar marcapassos, i certes pròtesis i dispositius amb material ferromagnètic poden moure’s o sobreescalfar-se, amb el potencial risc de lesions pel pacient. També cal tenir en compte cirurgies recents per la presència de clips metàl·lics i cal preguntar si hi poden haver cossos estranys ferromagnètics al cos adquirits de manera accidental com perdigons o material de soldadura. Així mateix, el material de certs tatuatges també pot contenir elements ferromagnètics.
Elements com el titani, el crom-cobalt i el coure són materials segurs en la RM.
– Embaràs: està contraindicada la realització d’una RM durant el 1er trimestre d’embaràs a menys que sigui per decidir avortament.
Hi ha diverses proves que requeriran una preparació prèvia per tal de poder realitzar-les òptimament i d’altres no.
RX: La radiologia convencional i la mamografia no requeriran preparació prèvia.
T: Diverses proves realitzades al telecomandament requereixen preparació:
Esofagograma, trànsit esofagogastroduodenal i trànsit intestinal: dejú de 6 hores .
Enema opaca: dieta pobra en residus els dos dies abans de la prova, netejat intestinal amb laxants el dia abans i dejú.
Histerosalpingografia: S’ha de realitzar entre el 7è i 11è dia del període menstrual. Així mateix s’ha de receptar antibiòtic per prevenir possibles infeccions.
Urografia: dieta pobre en residus els dos dies abans de la prova, netejat intestinal amb laxants el dia abans i dejú.
E: Algunes proves ecogràfiques requereixen preparació:
Ecografia abdominal: dejú per poder valorar correctament la vesícula biliar i evitar distorsions de la imatge provocades per material alimentari a nivell gastrointestinal.
Ecografia renovesical i renovesicoprostàtica: caldrà veure 1,5 l. d’aigua 1 hora abans de la prova i retenir l’orina per tal d’obtenir una bona finestra acústica per la valoració prostàtica i el residu post-miccional si s’escau i per poder valorar correctament la bufeta urinària. Si el pacient és portador de sonda vesical caldrà pinçar-la per poder omplir la bufeta urinària.
Per la ecografia renal únicament, no cal cap mena de preparació.
TC: No és imprescindible el dejú a menys que l’estudi estigui dirigit específicament a la valoració del tram digestiu comprès entre esòfag i cec o a patologia vesicular, on aquest serà de com a mínim de 4 hores.
Colono-TC/Colonoscòpia virtual: Dieta baixa en residus i administració de contrast iodat hidrosoluble oral els dies abans i enema de neteja el mateix dia.
RM: Algunes proves requereixen preparació:
Colangio-RM: dejú de 6 hores
Entero-RM: dejú de 6 hores i administració de preparat oral amb polietilenglicol
Cardio-RM: dejú de 6 hores
Defecografia-RM: ènemes de neteja rectal el dia abans i el dia de la prova.
Procediments intervencionistes: caldrà tenir en compte qualsevol problema en relació a la coagulació del pacient, valorant, si es pren medicació antiagregant o anticoagulant, el risc /benefici envers la possibilitat d’hemorràgia o trombosi si hi ha d’haver una modificació en la pauta medicamentosa. Caldrà tenir en compte també possibles al·lèrgies a anestèsics locals i al material de suport utilitzat per realitzar el mateix: esparadrap, làtex, etc.