Informació sobre malalties o procediments

• Obstrucció nasal

  La dificultat respiratòria nasal afecta la població de totes les edats i pot ser aguda o crònica.  Hi ha diverses causes, entre les quals, les més freqüents són: 

  • Rinitis al·lèrgica: inflamació de la mucosa nasal i dels cornets 
  • Desviació de l´envà nasal 
  • Pòlips nasals 
  • Col·lapse de la vàlvula nasal 

  Totes elles tenen tractament, ja sigui medicamentós o quirúrgic, que en la majoria de casos es satisfactòria. 

• Pèrdua auditiva

  La pèrdua d’audició va associada en ocasions a l’edat, ja que a partir dels 50 anys el nervi de l’audició comença a deteriorar-se. Però també pot donar-se en edats més joves. Si les pèrdues d’audició no són degudes al nervi cal considerar si existeix una possibilitat quirúrgica.  

   

  • Entre les pèrdues d’audició degudes a causes operables el servei practica amb freqüència la reparació de la perforació timpànica. 
  • Tracta les otorrees (supuracions) cròniques de l’orella, intermitents o contínues (inclou el tractament de les otitis mitjanes cròniques benignes i el colesteatoma). 
  • Porta a terme estapedotomies i estapedectomíes en casos d’otosclerosis. 
  • Fa repermeabilitzacions d’estenosis del conducte auditiu extern per causa òssia o fibrosa (canaloplasties). 
  • Realitza timpanoplàsties i tècniques reconstructives a les cavitats operades i amb pèrdua auditiva.  

• Sinusitis

  Inflamació/infecció de les cavitats óssees que envolten el nas (si maxil.lar, frontal, etomoidal i esfenoïdal), que si no es tracta adequadament pot tenir complicacions greus a nivell ocular o intracranial. 

  El seu tractament pot ser medicamentós o quirúrgic. 

• Vertigen

  Les pèrdues d´equilibri són molt discapacitats. El control principal es troba a l´orella interna, i la seva disfunció es la causa de la major part dels vertígens (vertigen perifèric). Les causes de vertigen perifèric més freqüents són: vertigen posicional paroxístic benigne, neuronitis vestibular, migranya vestibular i otitis complicades. Les proves diagnòstiques per a l´estudi del vertigen van des de l´exploració clínica a la consulta (Romberg, Barany, Unterberger, maniobra de Dix-Hallpike…) o proves més especialitzades com el VHIT (test d’impuls cefàlic) o la videonistagmografia. 

• Trastorns deglutoris (disfàgia orofaríngia)

  Estudi diagnòstic dels problemes de deglució que poden aparèixer per problemes neurològics, l’envelliment, una patologia de cap i coll o una patologia digestiva. S’utilitzen dues proves objectives per a l’estudi: 

  • Videofibroscòpia de deglució (FEES). Es fa a la sala de gabinet de proves de  la consulta externa amb el videofibroscop. Es dona a menjar aliments de diferents textures per avaluar el tipus d’ingesta segura i eficaç. 
  • Videofluoroscòpia de deglució. És una prova radiològica en què s’analitza la deglució. S’utilitza una forma de radiografia en temps real anomenada fluoroscòpia per avaluar l’habilitat del pacient per empassar amb seguretat i eficàcia. Generalment l’examen es tolera bé, no és invasiu, i pot ajudar a identificar les consistències dels líquids i els àpats que el pacient pot consumir amb seguretat. 

  Estudi amb un equip multidisciplinari dels pacients amb disfàgia: otorrinolaringòleg, nutricionista, metge rehabilitador, geriatra, metge internista, neuròleg, digestòleg, infermeria.  

• Patologia de les glàndules salivals

  Les glàndules salivals poden inflamar-se, infectar-se (parotiditis, submaxil.litis etc) o donar lloc a tumors, ja siguin benignes o malignes. El diagnòstic i tractament de les seves patologies el fa l´ORL.  

• Oncologia de cap i coll

  • Oncologia. Tumors malignes localitzats en sins paranasals, nasofaringe, orofaringe, hipofaringe, laringe, cavitat oral, glàndules salivars, metàstasis ganglionars cervicals o algun tumor específic de pell de cap i coll com el del pavelló auditiu, en què es veuen implicats factors com el tabac, l’alcohol, o el virus del papil·loma humà. Representen el 5% de tots els tumors. 
    Es fa inicialment una valoració diagnòstica en el circuit de diagnòstic ràpid que inclou la primera visita, exploració complerta incloent la fibroscòpia +/- narrow band imaging, les proves complementàries necessàries (tomografia computeritzada, ressonància magnètica, etc.) i biòpsies. Un cop fet el diagnòstic, el Comitè Oncològic de la Unitat Funcional de Cap i Coll Bellvitge-ICO, de la qual forma part el servei, proposa el maneig terapèutic. En cas de tractament quirúrgic s’acostuma a portar a terme als centres del CSI, i en cas de tractament amb quimioteràpia +/-radioteràpia, es fan a l’Institut Català d’Oncologia (ICO). El seguiment i rehabilitació del pacient es fa de manera multidisciplinària entre els diferents professionals (equip d’infermeria especialitzada en cirurgia de cap i coll, oncologia, radiooncologia, radiologia, medicina nuclear, anatomopatologia, nutrició i dietètica, rehabilitació, logopèdia, cirurgia plàstica o maxil·lofacial de l’Hospital de Bellvitge si cal, etc.) . 

  • Patologia benigna de cap i coll. Inclou, per una part, els tumors benignes de glàndules salivars (paròtide, submaxil·lar…), els tumors cervicals benignes (quists, fenedures…), lesions de cavitat oral o d’altres que necessitin diagnòstic i puguin requerir tractament quirúrgic. Per altra banda, també es fan proves i cirurgies diagnòstiques de patologies hematològiques com les de limfoproliferatives o infeccioses, com la tuberculosi.  

• Laringologia

  • Estudia les afeccions i alteracions de la laringe (cordes vocals) que puguin afectar la qualitat de la veu. Es fa un diagnòstic en consulta externa, que sol requerir fibroscòpia i/o estroboscòpia. El pacient acostuma a ser tractat de manera multidisciplinària gràcies a la col·laboració estreta amb l’equip rehabilitador de logopèdia, i pot requerir tractament quirúrgic.  
  • Trastorns en la mobilitat de les cordes vocals derivats d’afectacions neurològiques i que necessiten també d’un estudi electromiogràfic per confirmar el diagnòstic i el pronòstic, o per infiltrar toxina botulínica, prova que es porta a terme juntament amb els metges neurofisiòlegs.