Pneumologia

Presentació

Concepción Cañete Ramos Cap de servei i Professora Associada UB

El Servei de Pneumologia del Consorci Sanitari Integral actua de referència per la població adulta del Baix Llobregat Centre i Hospitalet Nord, procurant  l’atenció especialitzada a les patologies de l’aparell respiratori, amb un model d’atenció centrat en la persona. Això abasta des dels processos aguts que requereixen hospitalització fins l’atenció a la cronicitat, passant per l’estudi ambulatori de processos complexes que requereixen de tractaments altament especialitzats (fàrmacs biològics, aparells de teràpies respiratòries domiciliaries…) 

En tot aquest procés es treballa en col·laboració amb els diferents dispositius assistencials de la nostra zona 

El Servei de Pneumologia disposa de consultes monogràfiques i/o Hospital de Dia per l’atenció dels pacients més complexes. Tanmateix la necessitat de un abordatge multidisciplinari ha propiciat la creació de grups de treball en el que els Pneumòlegs treballem  en conjunt amb altres professionals del Consorci, d’Atenció Primària i/o de l’Hospital Universitari de Bellvitge  

L’atenció Especialitzada ambulatòria està al càrrec de Pneumòlegs del Servei que visiten als Centres d’Atenció Especialitzada (CAE) Ronda la Torrassa, Cornellà de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. En aquests centres es fan visites derivades d’Atenció Primària per resoldre les patologies respiratòries més prevalents o es remet al pacient al dispositiu més convenient en funció de la patologia bàsica. Col·laboració amb A. Primària mitjançant reunions periòdiques (presencials o telemàtiques) i l’interconsulta virtual. 

Proves que es deriven a altres centres
  • Ecoendoscòpia bronquial (EBUS) 
  • Broncoscòpia rígida 
  • Tomografia per Emissió de Positrons (PET)  
  • Gammagrafia Pulmonar 
  • Arteriografia Bronquial amb o sense embolització arterial 
  • Cateterisme cardíac dret 
Participació en Comissions i Grups de treball
  • Comissió de Mortalitat CSI 
  • Comissió d’Ètica Assistencial CSI 
  • Comitè de càncer de Pulmó CSI 
  • Grup Multidisciplinari de Treball de Trastorns del son CSI 
  • Comitè de Cirurgia Bariàtrica CSI 
  • Sessions territorials de l’àrea de cronicitat CSI
  • CEIC H.U. Bellvitge 
  • Grup de treball de Tuberculosi Àrea Metropolitana Sud 
  • Comissió d’Harmonització del tractament farmacològic de la COVID-19 (CatSalut) 

Equip

Concepción Cañete Ramos Cap de servei i Professora Associada UB

Equip mèdic
  • Àlex Roger Reig

    Doctor en Medicina per la UAB. Coordinador Gabinet de Probes Funcionals Respiratòries

  • Anna Navarro Oller

    Coordinadora Unitat del Son. Integrant del Comitè de Cirurgia Bariàtrica

  • Antoni Riba Blanc

    Responsable CAE Sant Feliu

  • Josefina Sabria Mestres

    Doctora en Medicina. Responsable de la Unitat de Tuberculosi

  • Rosana Blavia Aloy

    Coordinadora del Comitè de càncer de pulmó i del Gabinet de Broncoscòpies

  • Cristina Rodríguez Rivera

    Coordinadora Unitat d’Hospitalització

  • Elena Miguel Campos

    CAE Cornellà

  • Jaime Sanabria Granados

    Gabinet de PFR i CAE Torrassa

  • Lydia Luque Chacón

    Hospital de Dia / Consulta d’Hipertensió Pulmonar

  • María Sancho Calvache

    UDR Càncer de Pulmó / Unitat de la Son

  • Nuria Bruguera Avila

    Doctora en Medicina per la UAB. Hospital de Dia / U. Bronquiectasi

  • Patricia Azahara Raya Marquez

    Unitat d’Hospitalització-Unitat de Patologia Respiratòria Avançada (UPRA)

  • Pedro Juan Rodriguez Martin

    Unitat Hospitalització

  • Yolanda Belmonte de la Fuente

    Unitat d’Hospitalització

  • Berta Blanco Burguet

    Unitat d’Hospitalització

  • M. Isabel Delgado Gómez

    CAE R. Torrassa / Unitat del Son

Hospitalització
Activitat ambulatòria
Unitats especialitzades
Endoscòpia respiratòria
Funcionalisme pulmonar
Gabinet de proves del son

Informació sobre malalties o procediments

  • Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC)

    Malaltia pulmonar relacionada amb el consum de tabac. Es una malaltia crònica i progressiva. Aproximadament el 25% de fumadors desenvoluparan MPOC. El seu inici es insidiós amb símptomes inespecífics com tos, expectoració i bronquitis agudes a les que es dona poca importància. Això fa que es trigui a diagnosticar-la i normalment es faci en fases ja d’afectació important de la capacitat respiratòria. El seu símptoma principal és la dispnea (ofec) a l’esforç. L’única acció que atura el progrés de la malaltia és deixar de fumar. El tractament principal son els fàrmacs broncodilatadors inhalats, que milloren els símptomes. Quan la funció pulmonar està molt alterada pot aparèixer insuficiència respiratòria i s’ha de instaurar tractament amb oxigen a domicili. Sovint s’associa a d’altres malalties (comorbiditats). 

    De caire cardiovascular (sovint lligades al mateix factor de risc, el tabac), però també conseqüència de la disminució de l’activitat física degut a l’ofec (obesitat, pèrdua de força muscular, osteoporosi ) i afectació de l’esfera psicosocial (depressió, ansietat, aïllament social). En les etapes avançades solen precisar atenció urgent /ingrés i visites de seguiment. Tot en conjunt condiciona grans càrregues del entorn familiar. El millot abordatge es el preventiu amb promoció d’hàbits de vida saludable.  

  • Asma

    Malaltia inflamatòria crònica de las vies respiratòries, condicionada en part per factors genètics, que provoca estretament dels bronquis en resposta a diversos estímuls (al·lèrgia, contaminació, infeccions víriques i alguns fàrmacs com els antiinflamatoris). La prevalença es variable depenen de edat, sexe i localització geogràfica.  El tractament es preferentment amb medicaments antiinflamatoris i broncodilatadors inhalats amb l’objectiu de mantenir el control de la malaltia (símptomes i funció pulmonar) així com prevenir les aguditzacions, que poden posar en risc la vida del pacient  

    L’adherència al tractament es clau per aconseguir el control. Els pacients que fan el tractament a dosis altes i no aconsegueixen  

    Controlar la malaltia haurien de ser avaluats a una consulta especialitzada. 

  • Càncer de pulmó

    El càncer de pulmó és la primera causa de mort per càncer i la seva freqüència va en augment tant en homes com en dones. 

    En gran part relacionat amb tabac. Es produeix per creixement desordenat de les cèl·lules de la mucosa bronquial. 

    Es el segon càncer més freqüent en homes i el quart en dones. Es el càncer amb mortalitat més alta però amb els avenços terapèutics dels darrer anys s’espera poder cronificar-la. El millor abordatge però segueix essent deixar de fumar i tenir hàbits de vida saludable. 

  • Malalties Intersticials Pulmonars (MPID)

    Grup heterogeni de malalties cròniques que es caracteritzen per ser poc freqüents,  difícils de diagnosticar i que sovint requereixen tractaments complexes. En totes aquestes malalties el teixit pulmonar es danyat (amb o sense causa coneguda) i no cura bé, apareixent cicatrius que progressivament substitueixen el teixit sa.  En conseqüència hi ha pèrdua de funció pulmonar. Segons la causa es poden classificar en: 

    •  Fibrosis idiopàtiques: sense causa coneguda. 
      • Fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI)  
      • Pneumònia intersticial no especifica fibrosant idiopàtica. 
    • Fibrosis de causa coneguda o associades a d’altres malalties: 
      • Pneumonitis per hipersensibilitat crònica 
      • Pneumoconiosi per inhalació de partícules 
      • Pneumònia intersticial no especifica fibrosant associada a malalties autoimmunes 
      • Pneumonitis induïda per fàrmacs o radioteràpia 

    Els símptomes son tos irritativa i ofec al fer esforços. En les formes associades a d’altres malalties hi trobarem també els  símptomes propis d’aquestes (artritis, lesions dèrmiques…).  

     

  • Apnea del son (SAHS)

    Apnea del son és un trastorn en el que la respiració queda interrompuda de forma total o parcial repetidament durant el son. Afecta a un 2-5% de la població general i es més freqüent en homes. Sovint associat a obesitat. 

    Les seves conseqüències deriven de: 

    • L baixa qualitat del son que es lleuger i fragmentat: somnolència durant el dia, manca de concentració, problemes de memòria…) 
    • Els esforços de la musculatura inspiratòria per reobrir la via aèria, associat a fenòmens de deoxigenació/reoxigenació dels teixits provoca sobrecàrrega de treball cardíac, hipertensió arterial i hipertensió pulmonar 

     

    Està provat que el SAHS es un factor de risc independent per l’aparició de malaltia cardiovascular (hipertensió arterial, Ictus, arítmia e insuficiència cardíaca fonamentalment. També s’associa a un major risc de patir accidents de tràfic)