Hospital de Sant Joan Despí, Hospital General de l'Hospitalet

Enfermedades y procedimientos

• Fóra bo que tant metges prescriptors com pacients coneguessin informació sobre certs aspectes relacionats amb les proves que es realitzen al SDI. La demanda d’aquestes ha anat creixent de manera considerable els darrers anys, i tenint en compte que els recursos són limitats, cal adequar la demanda només quan estan realment justificades. Cada prova té unes indicacions, i no sempre el que va bé per a un pacient o per l’estudi de certa patologia, va bé per a un altre. En última instància, és responsabilitat de l’especialista en Radiodiagnòstic donar el vistiplau a les proves sol·licitades, especialment les que utilitzen radiacions ionitzants, pels riscos sobreafegits que comporten.

• Les radiacions ionitzants:

  Són un tipus d’ones electromagnètiques que al travessar el cos donen informació sobre la densitat dels teixits. El risc és que poden danyar les cèl·lules i això podria derivar en el desenvolupament del càncer. Aquest risc és acumulatiu, i major com més radiació es rep, pel que només s’han de realitzar aquestes proves quan estan plenament justificades. Això no obstant, la majoria de proves que utilitzen radiacions ionitzants que es fan al SDI ho fan a dosis baixes, i amb molt poc risc que es desenvolupi patologia en relació a elles.

  Tanmateix, s’ha d’anar especialment amb compte en nens i pacients embarassades, ja que aquests i el fetus són més radiosensibles. En dones embarassades caldrà firmar un consentiment informat abans de la realització de la prova.

• Contrastos:

  Hi haurà algunes proves que per realitzar-les o optimitzar-les caldrà l’administració de material de contrast. Els contrastos són substàncies que realcen la densitat de teixits o cavitats en els estudis que utilitzen radiacions ionitzants o la intensitat de senyal en els estudis de RM a causa de les seves propietats químiques.
  A l’hora de demanar o realitzar una prova amb contrast s’han de tenir en compte diversos punts:

  1. Al·lèrgies: La injecció endovenosa de contrast iodat o amb Gadolini pot provocar reaccions al·lèrgiques. Si l’al·lèrgia a compostos iodats o al Gadolini és coneguda, es desaconsella la realització de la prova. Si fóra imprescindible realitzar-la, es pot fer prèviament una pauta de dessensibilització amb medicació.
  2. Insuficiència renal: està contraindicada la injecció de contrast iodat pel seu efecte nefrotòxic i el Gadolini pel risc de desenvolupar fibrosi sistèmica nefrogènica en pacients amb insuficiència renal aguda o avançada (filtrat glomerular (FG) igual o inferior a 30 ml/min/ 1,73 m2.
  3. Hipertiroïdisme: els nivells alts de iode en sang disminueixen l’efecte dels fàrmacs antitiroidals motiu pel qual està contraindicada la injecció de contrast iodat en pacients amb hipertiroïdisme.
  4. Proves de medicina nuclear: L’ús de medis de contrast iodats redueix la captació del radioiode utilitzat en les gammagrafies tiroïdals diagnòstiques i en els procediments terapèutics amb iode radioactiu. Es recomana esperar 8 setmanes entre la realització de l’estudi amb contrast iodat i la de la prova amb radioiode.
  5. Lactància materna: els protocols i revisions publicades en els últims anys suggereixen, a la llum de les dades existents fins al moment, que els contrastos iodats i els compostos de gadolini són segurs, tant per a la mare com per al lactant, de manera que la lactància pot continuar amb normalitat després de l’administració d’aquests tipus de contrast.
  6. Metformina: Si el pacient pren metformina, ha d’administrar-se contrast iodat via endovenosa, no hi ha evidència d’insuficiència renal aguda i el FG és superior a 30 ml/min/ 1,73 m2 no cal prendre cap mesura. Si hi ha evidència d’insuficiència renal aguda o el pacient pateix insuficiència renal crònica i FG és igual o inferior a 30 ml/min/ 1,73 m2 o se l’hi farà un cateterisme arterial que pugui produir un èmbol que afecti les artèries renals, en aquests casos es recomana suprimir la metformina abans del procediment (almenys, un cop injectat el contrast) i no administrar-lo durant 48 hores. Passat aquest temps, es comprovarà que la funció renal és normal abans de començar a administrar la metformina de nou.

• RM:

  Davant la necessitat de realitzar una RM cal tenir en compte certs aspectes:

  • Evitar sol·licitar-les si el pacient és claustrofòbic. Nosaltres no disposem de RM obertes, pel que s’haurien de derivar a altres centres amb aquesta possibilitat.
  • Si el pacient és portador de pròtesis o dispositius metàl·lics, comprovar si aquests són compatibles amb la realització de la prova, ja que el camp magnètic pot desprogramar marcapassos, i certes pròtesis i dispositius amb material ferromagnètic poden moure’s o sobreescalfar-se, amb el potencial risc de lesions pel pacient. També cal tenir en compte cirurgies recents per la presència de clips metàl·lics i cal preguntar si hi poden haver cossos estranys ferromagnètics al cos adquirits de manera accidental com perdigons o material de soldadura. Així mateix, el material de certs tatuatges també pot contenir elements ferromagnètics.

  Elements com el titani, el crom-cobalt i el coure són materials segurs en la RM.

  • Embaràs: està contraindicada la realització d’una RM durant el 1er trimestre d’embaràs a menys que sigui per decidir avortament.

• Preparacions prèvies:

  Hi ha diverses proves que requeriran una preparació prèvia per tal de poder realitzar-les òptimament i d’altres no.

  • RX: La radiologia convencional i la mamografia no requeriran preparació prèvia.
  • T: Diverses proves realitzades al telecomandament requereixen preparació:
    Esofagograma, trànsit esofagogastroduodenal i trànsit intestinal: dejú de 6 hores .
    • Enema opaca: dieta pobra en residus els dos dies abans de la prova, netejat intestinal amb laxants el dia abans i dejú.
    • Histerosalpingografia: S’ha de realitzar entre el 7è i 11è dia del període menstrual. Així mateix s’ha de receptar antibiòtic per prevenir possibles infeccions.
    • Urografia: dieta pobre en residus els dos dies abans de la prova, netejat intestinal amb laxants el dia abans i dejú.
  • E: Algunes proves ecogràfiques requereixen preparació:
    • Ecografia abdominal: dejú per poder valorar correctament la vesícula biliar i evitar distorsions de la imatge provocades per material alimentari a nivell gastrointestinal.
    • Ecografia renovesical i renovesicoprostàtica: caldrà veure 1,5 l. d’aigua 1 hora abans de la prova i retenir l’orina per tal d’obtenir una bona finestra acústica per la valoració prostàtica i el residu post-miccional si s’escau i per poder valorar correctament la bufeta urinària. Si el pacient és portador de sonda vesical caldrà pinçar-la per poder omplir la bufeta urinària.
      Per la ecografia renal únicament, no cal cap mena de preparació.
  • TC: No és imprescindible el dejú a menys que l’estudi estigui dirigit específicament a la valoració del tram digestiu comprès entre esòfag i cec o a patologia vesicular, on aquest serà de com a mínim de 4 hores.
    • Colono-TC/Colonoscòpia virtual: Dieta baixa en residus i administració de contrast iodat hidrosoluble oral els dies abans i enema de neteja el mateix dia.
  • RM: Algunes proves requereixen preparació:
    • Colangio-RM: dejú de 6 hores
    • Entero-RM: dejú de 6 hores i administració de preparat oral amb polietilenglicol
    • Cardio-RM: dejú de 6 hores
    • Defecografia-RM: ènemes de neteja rectal el dia abans i el dia de la prova.
    • Procediments intervencionistes: caldrà tenir en compte qualsevol problema en relació a la coagulació del pacient, valorant, si es pren medicació antiagregant o anticoagulant, el risc /benefici envers la possibilitat d’hemorràgia o trombosi si hi ha d’haver una modificació en la pauta medicamentosa. Caldrà tenir en compte també possibles al·lèrgies a anestèsics locals i al material de suport utilitzat per realitzar el mateix: esparadrap, làtex, etc.