Diagnòstic per la Imatge

Presentació

El Servei de Diagnòstic per la Imatge (SDI) pertany als anomenats serveis centrals d’un hospital juntament amb Laboratori, Anatomia Patològica i Farmàcia, els quals donen suport a la resta d’especialitats.

La seva activitat principal consisteix en:

  • Obtenció d’imatges anatòmiques mitjançant diferents aparells-modalitats que utilitzen diversos mètodes físics, per tal d’assolir un diagnòstic o confirmar la normalitat (ex.: realització de radiografies mitjançant aparells de raigs X, ecografia, tomografia computada, ressonància magnètica).
  • Obtenció, amb el suport de les diferents modalitats-aparells, de mostres biològiques per la seva anàlisi clínic, microbiològic o anatomopatològic (ex.: punció-aspiració o biòpsia de lesions tumorals, punció-aspiració de líquids corporals).
  • Realització de procediments terapèutics o per donar suport a un futur tractament, guiats per la imatge (ex.: drenatge d’abscessos, col·locació de catèters, col·locació d’arpons o marcadors mamaris previs a la cirurgia).

Així mateix forma part de diversos comitès interdisciplinaris on es valoren casos clínics per tal de valorar les actituds a seguir.

L’equip humà del SDI el formen: metges especialistes en radiodiagnòstic, infermers, tècnics superiors en imatge diagnòstica, auxiliars d’infermeria, portalliteres i administratius, tots ells encarregats d’una o més tasques dins dels diferents processos que configuren l’activitat global del servei.

  • Data d'actualització: 01.01.2024

Cap de servei

  • Jordi Catala Forteza

    diagnòstic per la imatge hgh

    cap de servei d'atenció especialitzada

Membres
  • Maria Del Pilar Lozano Arranz

    diagnòstic per la imatge hsjd

    metge/ssa coordinador/a de servei

  • Jose Maria Vila De Miguel

    diagnòstic per la imatge hsjd

    metge/ssa coordinador/a de servei

  • Sonia Ruiz Macarrilla

    diagnòstic per la imatge hgh

    metge/ssa coordinador/a de servei

  • Javier Miguez Gonzalez

    diagnòstic per la imatge hsjd

    metge/ssa especialista

  • David Esteban De Bonadona Tramon

    diagnòstic per la imatge hsjd

    metge/ssa especialista

  • Gracia Valderas Martinez

    diagnòstic per la imatge hgh

    metge/ssa especialista

  • Eva Almazan Mesa

    diagnòstic per la imatge hsjd

    metge/ssa especialista

  • Francesc Calaf Forn

    diagnòstic per la imatge hsjd

    metge/ssa especialista

  • Ingrid Carolina Duran Palacios

    diagnòstic per la imatge hsjd

    metge/ssa especialista

  • Rafael Oliveira Caiafa

    diagnòstic per la imatge hsjd

    metge/ssa especialista

  • Diego Solis Gutierrez

    diagnòstic per la imatge hsjd

    metge/ssa especialista

  • Maria Catalina Montull Ferrer

    diagnòstic per la imatge hsjd

    metge/ssa especialista

  • Vicente Valles Noguero

    diagnòstic per la imatge hsjd

    metge/ssa especialista

En aquest apartat apareixen els professionals del Consorci Sanitari Integral que han autoritzat mostrar les seves dades personals.

  • Data d'actualització: 01.01.2024

Aparells de raigs X (RX):

Permeten la realització de l’anomenada radiologia convencional consistent en l’obtenció de radiografies de qualsevol part del cos mitjançant l’emissió de raigs X.

 

Exploracions distribuïdes per seccions d’òrgans i sistemes:

  1. Body: secció dirigida a l’estudi de la patologia de cavitats toràcica i abdominal i tiroides.
    • Tòrax:
      • Radiografia de tòrax: segueix tenint un paper primordial en l’estudi inicial de nombroses patologies tant del sistema respiratori com cardiovascular. Exigible en alguns pacients per valoració preoperatòria.
    • Abdomen:
      • Radiografia d’abdomen: té un paper limitat pràcticament a l’àmbit d’urgències com a primer estudi davant la sospita d’obstrucció intestinal o en l’estudi de patologia litiàsica de la via urinària.
  2. Musculoesquelètic: secció dirigida a l’estudi de la patologia òssia, musculotendinosa i articular
    Radiografies de tots els ossos i articulacions del cos incloent escoliogrames i telemetries
  3. Vascular-Intervencionista: secció dirigida a la realització d’estudis vasculars i intervencionisme de mitjana complexitat

 

 

 

Telecomandament (T):

L’aparell consisteix en una taula mòbil en els 3 eixos de l’espai i un tub de raigs X mòbil en l’eix longitudinal, el que permet a banda de la realització de radiologia convencional, fer estudis radiològics dinàmics prèvia introducció de material de contrast bé via oral o rectal, endovenosa, endocavitària o intraarticular.
Proves amb contrast oral: esofagograma, trànsit esofagogastroduodenal, trànsit intestinal
Proves amb contrast rectal: ènema opaca
Proves amb contrast endovenós: urografia endovenosa, flebografies, arteriografies
Proves amb contrast endocavitari: histerosalpingografia, cistografia, uretrografia, fistulografia
Proves amb contrast intraarticular: artrografies
Així mateix es poden realitzar comprovacions de permeabilitat d’estructures o catèters administrant contrast a través d’ells com en la colangiografia trans-Kher o la pielografia per nefrostomia.
Disposem també d’un telecomandament multifunció que permet la realització de procediments intervencionistes de mitjana complexitat com drenatges biliars percutanis o la col·locació de catèters de tunelització per diàlisi. Disposa de videofluoroscòpia que permet també fer estudis dinàmics com el test de deglució.
Exploracions distribuïdes per seccions d’òrgans i sistemes:

  1.  Body: secció dirigida a l’estudi de la patologia de cavitats toràcica i abdominal i tiroides.
    • Tòrax: Escopia toràcica: dirigida a la valoració del moviment diafragmàtic.
    • Abdomen:Proves dirigides a l’estudi de l’aparell digestiu:
      • Esofagograma: amb administració de contrast oral (baritat o iodat) per l’estudi de patologia orgànica i funcional de l’esòfag.
      • Trànsit esofagogastroduodenal: amb administració de contrast oral (baritat o iodat) per l’estudi de patologia del primer tram del sistema digestiu.
      • Trànsit intestinal: amb administració de contrast oral baritat dirigit a l’estudi de la patologia de l’intestí prim.
      • Ènema opaca: amb administració de contrast via rectal (baritat o iodat hidrosoluble) per l’estudi de la patologia de l’intestí gruixut.
      • Test de deglució: estudi mitjançant videofluoroscòpia de la motilitat deglutòria amb l’administració de preparats amb contrast oral baritat.
      • Proves dirigides a l’estudi de l’aparell urinari:
      • Urografia: amb administració de contrast iodat endovenós per estudi de la via urinària.
      • Cistografia i cistouretrografia: amb administració de contrast iodat endocavitari per l’estudi d’uretra i bufeta urinària.
      • Colangiografia trans-Kher: valoració de la via biliar amb la injecció de contrast iodat per un tub de Kher.
      • Pielografia per nefrostomia: valoració de la via urinària amb la injecció de contrast iodat per un catèter de nefrostomia.
  2. Musculoesquelètic: secció dirigida a l’estudi de la patologia òssia, musculotendinosa i articular
    • Artrografies: prèvia injecció de contrast iodat intraarticular
  3. Patologia de la dona: secció dirigida a l’estudi de la patologia específica de la dona ginecològica i mamària
    • Histerosalpingografia: Prova dirigida a la valoració de cavitat uterina i trompes de Falopi prèvia administració de contrast iodat a la mateixa cavitat endometrial.
  4. Vascular-Intervencionista: secció dirigida a la realització d’estudis vasculars i intervencionisme de mitjana complexitat
    • Arteriografia: estudi arterial d’extremitats
    • Flebografia: estudi venós d’extremitats
    • Nefrostomia: col·locació de drenatge percutani a la via urinària
    • Drenatge biliar: col·locació de drenatge percutani a la via biliar
    • Tunelització d’accessos vasculars per la realització de diàlisi
Mamògraf amb estereotàxia (M):

Utilitza raigs X. S’obtenen específicament mamografies i permet la realització de procediments intervencionistes mitjançant el sistema d’estereotàxia com la realització de biòpsies o col·locació d’arpons prèvia a la intervenció quirúrgica, i comprovació de peces quirúrgiques. També s’hi realitzen galactografies que consisteix en l’estudi de patologia dels conductes galactòfors prèvia introducció de contrast iodat al seu interior.

Exploracions distribuïdes per seccions d’òrgans i sistemes:

  1. Patologia de la dona: secció dirigida a l’estudi de la patologia específica de la dona ginecològica i mamària
    • Mamografies: dirigides específicament a l’estudi de patologia mamària.
      • Galactografia: estudi dirigit a l’estudi de patologia dels conductes galactòfors prèvia introducció de contrast iodat al seu interior.
      • L’aparell d’estereotàxia integrat en el mateix mamògraf permet la realització de procediments intervencioniostes:
      • Biòpsia amb agulla gruixuda guiada per estereotàxia
      • Col·locació d’arpons guiada per estereotàxia o per coordenades.
      • Comprovació de peces quirúrgiques
Ecògraf (E)

Obté imatges mitjançant ultrasons, que no tenen efectes nocius, de qualsevol part del cos amb limitació de les estructures òssies i cert grau de limitació amb les estructures digestives airejades o de localització molt profunda.  El mode Doppler permet l’estudi dinàmic de fluxos de les estructures vasculars. Es fa servir amb molta freqüència com a suport a procediments intervencionistes especialment sobre estructures superficials (puncions amb agulla fina (PAAF), biòpsies amb agulla gruixuda (BAG) i col·locació de catèters).

Exploracions distribuïdes per seccions d’òrgans i sistemes:

  1. Body: secció dirigida a l’estudi de la patologia de cavitats toràcica i abdominal i tiroides.
    • Tòrax:
      • Ecografia toràcica: dirigida principalment a l’estudi del vessament pleural
      • L’ecografia es fa servir també com a guia per la realització de diversos procediments intervencionistes:
      • Toracocentesi: tan diagnòstiques com evacuadores on sovint en aquestes últimes es deixa col·locat un catèter de drenatge.
      • Biòpsia pulmonar/pleural: de tumors pulmonars perifèrics o tumors pleurals.
    • Abdomen:
      • Ecografia abdominal: dirigida a l’estudi de la major part d’òrgans intraabdominals i per a la detecció de líquid lliure, amb limitació envers l’aparell digestiu.
      • Ecografia reno-vesical i reno-vesico-prostàtica: dirigida a l’estudi de patologia renal, vesical (principalment tumoral i valoració de buidament) i prostàtica (principalment valoració d’hiperplasia). Remarcar que l’ecografia via abdominal no és un mètode òptim per la valoració de patologia tumoral prostàtica.
      • Ecografia renal: valoració del ronyó.
      • Ecografia de tiroides i coll: la secció de body també assumeix els estudis dirigits a descartar patologia tiroïdal i d’estructures cervicals.
      • L’ecografia es fa servir també com a guia per la realització de diversos procediments intervencionistes, especialment sobre òrgans i estructures de localització superficial:
        • Punció-aspiració amb agulla fina.
        • Biòpsies de qualsevol òrgan sòlid incloent la pròstata mitjançant un transductor transrectal.
        • Col·locació de drenatges de col·leccions intraabdominals o òrgans:
          • Colecistostomia: drenatge específic de la vesícula biliar
          • Nefrostomia: drenatge específic de la via urinària
  2. Musculoesquelètic: secció dirigida a l’estudi de la patologia òssia, musculotendinosa i articular
    • Ecografies dirigides principalment a l’estudi de lesions musculotendinoses, de parts toves i patologia periarticular. La més sol·licitada és l’ecografia d’espatlla.
    • L’ecografia es fa servir també com a guia per la realització de diversos procediments intervencionistes, punció-aspiració, biòpsies i extracció de cossos estranys.
  3. Neurorradiologia: secció dirigida a l’estudi de la patologia del sistema nerviós central , cap i coll
    • Ecografies: PAAF-Biòpsia de lesions cervicals/adenopaties
  4. Patologia de la dona: secció dirigida a l’estudi de la patologia específica de la dona ginecològica i mamària
    • Ecografia de mama: dirigida a l’estudi de lesions focals
    • Ecografia axil·lar: dirigit a la valoració dels ganglis axil·lars per estadificar el càncer de mama.
    • L’ecografia es fa servir també com a guia per la realització de diversos procediments intervencionistes:
      • Punció-aspiració guiada per ecografia
      • Biòpsia amb agulla gruixuda guiada per ecografia
      • Col·locació d’arpons i marcadors mamaris guiada per ecografia previ a la cirurgia.
      • Punció evacuadora de col·leccions mamaries i col·locació de catèters de drenatge.
  5. Vascular-Intervencionista: secció dirigida a la realització d’estudis vasculars i intervencionisme de mitjana complexitat
    • Ecografia Doppler TSA: estudi de la patologia ateromatosa dels troncs supraaòrtics
    • Ecografia Doppler d’artèries renals: per valoració en el context d’hipertensió arterial
    • Ecografia Doppler d’artèries d’extremitats
    • Ecografia Doppler venós d’extremitats: per valoració de patologia trombòtica i    insuficiències venoses

 

 

Tomografia Computada (TC)

Obté imatges de qualsevol part del cos mitjançant un tub de raigs X que gira en l’eix axial envers una o més fileres de detectors mentre es mou la taula on està estirat el pacient. El nombre de detectors determinarà les possibilitats de la TC pel que fa a les característiques de velocitat d’obtenció d’imatges i els seus gruixos. L’administració de contrast iodat endovenós augmenta la sensibilitat i especificitat de les proves envers cert tipus de patologia. Així mateix alguns estudis poden requerir l’administració de contrast oral o via rectal o neteja prèvia del tracte digestiu. Es fa servir amb certa freqüència com a suport a procediments intervencionistes (puncions amb agulla fina (PAAF), biòpsies amb agulla gruixuda (BAG) i col·locació de catèters).

Exploracions distribuïdes per seccions d’òrgans i sistemes:

  1. Body: secció dirigida a l’estudi de la patologia de cavitats toràcica i abdominal i tiroides.
    • Tòrax:
      • TC de tòrax: dirigit principalment a l’estudi de patologia de la via aèria, estudi del nòdul pulmonar i estadificació de tumors.
      • TC de tòrax d’alta resolució: dirigit principalment a l’estudi de la patologia de l’interstici pulmonar.
      • Angio-TC d’artèries pulmonars: per descartar tromboembolisme pulmonar.
      • Angio-TC d’aorta: per estudi d’aorta toràcica.
      • Cardio-TC d’Artèries coronàries i «score calci»: estudi específic de l’arbre arterial coronari.
      • Biòpsia pulmonar: la TC es fa servir com a guia per la realització de biòpsies pulmonars.
    • Abdomen:
      • TC abdomen: indicat principalment en l’estadiatge de tumors, caracterització de lesions focals de qualsevol òrgan intrabdominal i valoració de l’espai retroperitoneal.
      • Uro-TC: dirigit a l’estudi de la patologia de la via urinària litiàsica o tumoral.
      • Colono-TC/Colonoscòpia virtual: dirigit a l’estudi de la patologia tumoral colònica principalment en aquells casos amb contraindicació en la realització de colonoscòpia o quan aquesta és incompleta. Es requereix administració de contrast oral per marcar la femta.
      • La TC es fa servir també com a guia per la realització de diversos procediments intervencionistes, puncions, biòpsies i col·locació de catèters de drenatge.
      • RM abdomen: principalment per estudi de lesions focals de qualsevol òrgan intrabdominal. Quantificació de ferro a fetge en sospita o estudi d’hemocromatosi.
      • RM pèlvica: per estudi de lesions focals a òrgans pèlvics femenins, estadiatge de neoplàsia de recte i estudi de patologia inflamatòria recto-anal (fístules).
      • Colangio-RM: dirigit a l’estudi de la via biliar.
      • Entero-RM: dirigit a l’estudi de la patologia inflamatòria intestinal.
      • Uro-RM: valoració de patologia de la via urinària.
      • RM-pròstata: valoració específica de la glàndula prostàtica principalment per a la detecció de tumors.
      • Defecografia-RM: valoració específica de la motilitat del terra pèlvic
      • Comitès: hepato-biliar, carcinomatosi, càncer colo-rectal, càncer digestiu, càncer de pròstata, càncer renal-vies urinàries
  2. Musculoesquelètic: secció dirigida a l’estudi de la patologia òssia, musculotendinosa i articular
    TC de qualsevol os i articulació del cos principalment dirigit a l’estudi de patologia òssia (fractures i tumors) i articular. Limitació en l’estudi d’estructures meniscals, lligamentoses i musculotendinoses.

    • TC dental: dirigit a l’estudi de peces dentàries.
    • La TC es fa servir també com a guia per la realització de diversos procediments intervencionistes, punció-aspiració i biòpsies.
  3. Neurorradiologia: secció dirigida a l’estudi de la patologia del sistema nerviós central , cap i coll
    • TC craneal, TC de coll, TC de sins paranassals, TC de massis facial, TC d’oïdes, TC d’òrbita, TC de penyal , TC perfusió.
    • Angio-TC intracraneal , Angio-TC de troncs supraròrtics
  4. Patologia de la dona: secció dirigida a l’estudi de la patologia específica de la dona ginecològica i mamària
    • TC abdomino-pèlvic: principalment per a estadiatge de tumors ginecològics i mamaris
    • TC pulmonar: principalment per a estadiatge de tumors ginecològics i mamaris
  5. Vascular-Intervencionista: secció dirigida a la realització d’estudis vasculars i intervencionisme de mitjana complexitat
    • Angio-TC d’aorta: estudi específic de l’arteria aorta
    • Angio-TC de a. mesentèrica: estudi específic de l’artèria mesentèrica superior.
    • Angio-TC de a. renals: estudi específic d’artèries renals
    • Angio-TC d’extremitats inferiors: d’artèries de les cames
Ressonància Magnètica (RM)

Obté imatges de qualsevol part del cos amb cert grau de limitació pel que fa a estructures molt airejades o amb presència de gas. L’obtenció d’imatges es basa en el diferent comportament dels teixits del cos sota un camp magnètic quan se li emeten ones de radiofreqüència.  L’administració de contrast paramagnètic amb Gadolini via endovenosa augmenta la sensibilitat i especificitat de les proves envers cert tipus de patologia. Així mateix alguns estudis poden requerir l’administració de compostos via oral

Exploracions distribuïdes per seccions d’òrgans i sistemes:

  1. Body: secció dirigida a l’estudi de la patologia de cavitats toràcica i abdominal i tiroides.
    • Tòrax:
      • Cardio-RM: estudi específic de patologia cardíaca. Hi ha diversos tipus de proves algunes de les quals requeriran de l’administració de fàrmacs o contrast paramagnètic. Aquestes proves es realitzen i valoren conjuntament amb un metge cardiòleg.
      • Tipus de proves: Cardio-RM funcional , Cardio-RM funcional amb estudi de viabilitat miocàrdica i/o perfusió miocàrdica, Cardio-RM per estudi de fluxos
      • RM toràcica: la RM té un paper limitat en l’estudi de patologia toràcica, dirigit principalment a l’estudi de patologia del mediastí.
      • Angio-RM de venes pulmonars: estudi específic de venes pulmonars
      • Comitès: càncer de pulmó, malalties intersticials.
  2. Musculoesquelètic: secció dirigida a l’estudi de la patologia òssia, musculotendinosa i articular
    RM de qualsevol grup muscular, ossos i articulacions, amb bona resolució per l’estudi   d’estructures meniscals i lligamentoses. Les més freqüents són:

    • RM de genoll, RM d’espatlla, RM de columna, RM de maluc, RM de turmell, RM de canell, RM sacroilíaques, RM de colze.
    • Artro-RM: prèvia injecció de contrast paramagnètic (Gadolini) intraarticular. Principalment de canell, espatlla, genoll i maluc.
    • RM de plexe braquial: estudi específic de les arrels nervioses del plexe braquial.
  3. Neurorradiologia: secció dirigida a l’estudi de la patologia del sistema nerviós central , cap i coll
    • RM craneal, RM cranial amb Espectroscopia, RM d´òrbita , RM columna (per valoració de medul·la espinal), RM d’hipòfisi, RM de conducte auditiu intern, RM penyal, RM flux líquid cefaloraquidi(Dinàmica de LCR ), RM de coll, RM de laringe, RM d’orofaringe, RM de paròtide, RM de sins paranasals.
    • Angio-RM intracraneal, Angio-RM de troncs supraaòrtics
  4. Patologia de la dona: secció dirigida a l’estudi de la patologia específica de la dona ginecològica i mamària
    • RM mama: estudi específic de la patologia mamaria, principalment detecció, caracterització i estadificació tumoral i valoració de pròtesis.
    • RM pelvis: estudi de tumors ginecològics. Estudi del sòl pelvià.
  5. Vascular-Intervencionista: secció dirigida a la realització d’estudis vasculars i intervencionisme de mitjana complexitat
    • Angio-RM d’aorta: estudi específic de l’arteria aorta
    • Angio-RM de a. renals: estudi específic d’artèries renals
    • Angio-RM d’extremitats inferiors i superiors: d’artèries de les cames i braços
    • Angio-RM d’artèries viscerals: estudi d’artèries abdominals
    • Angio-RM venosa: estudi específic de venes

 

Hospital Moisés Broggi (HMB)
  • 3 Aparells de radiologia convencional
  • 1 Mamògraf
  • 1 Telecomandament multifunció
  • 3 ecògrafs
  • 3 TC (un de 64 i dos de 128 corones de detectors respectivament)
  • 1 RM de 1,5 Teslas

Així mateix a HMB i HGH es disposen d’aparells portàtils i arcs quirúrgics per a la realització de radiologia convencional a UCI, a pacients ingressats que no es poden desplaçar al SDI i suport a quiròfan.
Els dos hospitals d’aguts (HMB i HGH) realitzen activitat ambulatòria en les diferents modalitats de dilluns a divendres de 8 a 22 hores, activitat envers pacients ingressats programada i a demanda, i activitat urgent envers pacients ingressats i d’urgències les 24 hores del dia.
Fora de l’horari laboral les TC urgents s’informen mitjançant telerradiologia.
A banda dels propis centres del CSI (HMB, HGH, Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet, ABS Ronda Torrassa i ABS Collblanc), es dóna cobertura a la demanda als CAE (Centre d’atenció Especialitzada) de Ronda Torrassa, Cornellà de Llobregat i de Sant Feliu de Llobregat. També es dóna suport a HADO (Hospitalització Domiciliària) i al SEVAD (Servei de valoració de la dependència).
Així mateix es dóna suport al programa de cribratge de càncer de mama de l’ICO de l’àrea amb la realització del voltant de 4.000 mamografies anuals.

Participació en Comitès
  • Comitès d’urologia (pròstata-ronyó/vies urinàries)
  • Comitè d’otorrinolaringologia
  • Comitè de pulmó
  • Comitè d’hepatobiliar
  • Comitè de carcinomatosi
  • Comitè de colo-rectal
  • Comitè de patologia digestiva
  • Comitè de patologia mamaria
  • Comitè de Ginecologia
Participació en Comisions
  • Comissió de Mortalitat
  • Comissió de millora de pràctica clínica-Comissió de guies
  • Data d'actualització: 01.01.2024

Malalties i procediments

  • Fóra bo que tant metges prescriptors com pacients coneguessin informació sobre certs aspectes relacionats amb les proves que es realitzen al SDI. La demanda d’aquestes ha anat creixent de manera considerable els darrers anys, i tenint en compte que els recursos són limitats, cal adequar la demanda només quan estan realment justificades. Cada prova té unes indicacions, i no sempre el que va bé per a un pacient o per l’estudi de certa patologia, va bé per a un altre. En última instància, és responsabilitat de l’especialista en Radiodiagnòstic donar el vistiplau a les proves sol·licitades, especialment les que utilitzen radiacions ionitzants, pels riscos sobreafegits que comporten.

  • Les radiacions ionitzants:

    Són un tipus d’ones electromagnètiques que al travessar el cos donen informació sobre la densitat dels teixits. El risc és que poden danyar les cèl·lules i això podria derivar en el desenvolupament del càncer. Aquest risc és acumulatiu, i major com més radiació es rep, pel que només s’han de realitzar aquestes proves quan estan plenament justificades. Això no obstant, la majoria de proves que utilitzen radiacions ionitzants que es fan al SDI ho fan a dosis baixes, i amb molt poc risc que es desenvolupi patologia en relació a elles.

    Tanmateix, s’ha d’anar especialment amb compte en nens i pacients embarassades, ja que aquests i el fetus són més radiosensibles. En dones embarassades caldrà firmar un consentiment informat abans de la realització de la prova.

  • Contrastos:

    Hi haurà algunes proves que per realitzar-les o optimitzar-les caldrà l’administració de material de contrast. Els contrastos són substàncies que realcen la densitat de teixits o cavitats en els estudis que utilitzen radiacions ionitzants o la intensitat de senyal en els estudis de RM a causa de les seves propietats químiques.
    A l’hora de demanar o realitzar una prova amb contrast s’han de tenir en compte diversos punts:

    1. Al·lèrgies: La injecció endovenosa de contrast iodat o amb Gadolini pot provocar reaccions al·lèrgiques. Si l’al·lèrgia a compostos iodats o al Gadolini és coneguda, es desaconsella la realització de la prova. Si fóra imprescindible realitzar-la, es pot fer prèviament una pauta de dessensibilització amb medicació.
    2. Insuficiència renal: està contraindicada la injecció de contrast iodat pel seu efecte nefrotòxic i el Gadolini pel risc de desenvolupar fibrosi sistèmica nefrogènica en pacients amb insuficiència renal aguda o avançada (filtrat glomerular (FG) igual o inferior a 30 ml/min/ 1,73 m2.
    3. Hipertiroïdisme: els nivells alts de iode en sang disminueixen l’efecte dels fàrmacs antitiroidals motiu pel qual està contraindicada la injecció de contrast iodat en pacients amb hipertiroïdisme.
    4. Proves de medicina nuclear: L’ús de medis de contrast iodats redueix la captació del radioiode utilitzat en les gammagrafies tiroïdals diagnòstiques i en els procediments terapèutics amb iode radioactiu. Es recomana esperar 8 setmanes entre la realització de l’estudi amb contrast iodat i la de la prova amb radioiode.
    5. Lactància materna: els protocols i revisions publicades en els últims anys suggereixen, a la llum de les dades existents fins al moment, que els contrastos iodats i els compostos de gadolini són segurs, tant per a la mare com per al lactant, de manera que la lactància pot continuar amb normalitat després de l’administració d’aquests tipus de contrast.
    6. Metformina: Si el pacient pren metformina, ha d’administrar-se contrast iodat via endovenosa, no hi ha evidència d’insuficiència renal aguda i el FG és superior a 30 ml/min/ 1,73 m2 no cal prendre cap mesura. Si hi ha evidència d’insuficiència renal aguda o el pacient pateix insuficiència renal crònica i FG és igual o inferior a 30 ml/min/ 1,73 m2 o se l’hi farà un cateterisme arterial que pugui produir un èmbol que afecti les artèries renals, en aquests casos es recomana suprimir la metformina abans del procediment (almenys, un cop injectat el contrast) i no administrar-lo durant 48 hores. Passat aquest temps, es comprovarà que la funció renal és normal abans de començar a administrar la metformina de nou.
  • Ressonància Magnètica (RM):

    Davant la necessitat de realitzar una RM cal tenir en compte certs aspectes:

    • Evitar sol·licitar-les si el pacient és claustrofòbic. Nosaltres no disposem de RM obertes, pel que s’haurien de derivar a altres centres amb aquesta possibilitat.
    • Si el pacient és portador de pròtesis o dispositius metàl·lics, comprovar si aquests són compatibles amb la realització de la prova, ja que el camp magnètic pot desprogramar marcapassos, i certes pròtesis i dispositius amb material ferromagnètic poden moure’s o sobreescalfar-se, amb el potencial risc de lesions pel pacient. També cal tenir en compte cirurgies recents per la presència de clips metàl·lics i cal preguntar si hi poden haver cossos estranys ferromagnètics al cos adquirits de manera accidental com perdigons o material de soldadura. Així mateix, el material de certs tatuatges també pot contenir elements ferromagnètics.

    Elements com el titani, el crom-cobalt i el coure són materials segurs en la RM.

    • Embaràs: està contraindicada la realització d’una RM durant el 1er trimestre d’embaràs a menys que sigui per decidir avortament.
  • Preparacions prèvies:

    Hi ha diverses proves que requeriran una preparació prèvia per tal de poder realitzar-les òptimament i d’altres no.

    • Aparells de raigs X (RX): La radiologia convencional i la mamografia no requeriran preparació prèvia.
    • Telecomandament (T): : Diverses proves realitzades al telecomandament requereixen preparació:
      • Esofagograma: trànsit esofagogastroduodenal i trànsit intestinal: dejú de 6 hores .
      • Enema opaca: dieta pobra en residus els dos dies abans de la prova, netejat intestinal amb laxants el dia abans i dejú.
      • Histerosalpingografia: S’ha de realitzar entre el 7è i 11è dia del període menstrual. Així mateix s’ha de receptar antibiòtic per prevenir possibles infeccions.
      • Urografia: dieta pobre en residus els dos dies abans de la prova, netejat intestinal amb laxants el dia abans i dejú.
    • Ecografia(E): Algunes proves ecogràfiques requereixen preparació:
      • Ecografia abdominal: dejú per poder valorar correctament la vesícula biliar i evitar distorsions de la imatge provocades per material alimentari a nivell gastrointestinal.
      • Ecografia renovesical i renovesicoprostàtica: caldrà veure 1,5 l. d’aigua 1 hora abans de la prova i retenir l’orina per tal d’obtenir una bona finestra acústica per la valoració prostàtica i el residu post-miccional si s’escau i per poder valorar correctament la bufeta urinària. Si el pacient és portador de sonda vesical caldrà pinçar-la per poder omplir la bufeta urinària.
        Per la ecografia renal únicament, no cal cap mena de preparació.
    • Tomografia Computada (TC): No és imprescindible el dejú a menys que l’estudi estigui dirigit específicament a la valoració del tram digestiu comprès entre esòfag i cec o a patologia vesicular, on aquest serà de com a mínim de 4 hores.
      • Colono-TC/Colonoscòpia virtual: Dieta baixa en residus i administració de contrast iodat hidrosoluble oral els dies abans i enema de neteja el mateix dia.
    • Ressonància Magnètica (RM): Algunes proves requereixen preparació:
      • Colangio-RM: dejú de 6 hores
      • Entero-RM: dejú de 6 hores i administració de preparat oral amb polietilenglicol
      • Cardio-RM: dejú de 6 hores
      • Defecografia-RM: ènemes de neteja rectal el dia abans i el dia de la prova.
    • Procediments intervencionistes: caldrà tenir en compte qualsevol problema en relació a la coagulació del pacient, valorant, si es pren medicació antiagregant o anticoagulant, el risc /benefici envers la possibilitat d’hemorràgia o trombosi si hi ha d’haver una modificació en la pauta medicamentosa. Caldrà tenir en compte també possibles al·lèrgies a anestèsics locals i al material de suport utilitzat per realitzar el mateix: esparadrap, làtex, etc.
  • Data d'actualització: 01.01.2024

Investigació

Investigació Participació en diversos assaigs clínics amb els serveis de Neurologia, Nefrologia, Digestiu i Cirurgia General

  • Data d'actualització: 01.01.2024

Pre-grau:

Seminaris sobre radiografia de tòrax i abdomen als estudiants de 4art de Medicina de l’Hospital Clínic i 6è de l’Hospital Universitari de Bellvitge

Post-grau:

Acreditació obtinguda el 2023 per la formació de MIR en Radiodiagnòstic.

Acull rotacions mensuals de residents MIR de les següents especialitats:

  • Cirurgia General.
  • Geriatria.
  • Medicina Familiar i Comunitària.
  • Ginecologia i Obstetrícia.
  • Medicina Interna.
  • Digestiu.
  • Anestèsia.
Formació Continuada:
  • Sessió del SDI setmanal
  • Sessió multidisciplinària de malaltia pulmonar intersticial trimestral amb els serveis de Pneumologia i Reumatologia
  • Sessió multidisciplinària mensual amb els serveis de Digestiu i
  • Cirurgia de malaltia inflamatòria intestinal
  • Assistència a jornades, cursos i congressos de Diagnòstic per la imatge nacionals i internacionals.
  • Data d'actualització: 01.01.2024

  • COMPARTIU