Malalties i procediments

• Demències

  Són un grup de malalties que es caracteritzen per la pèrdua de capacitats cognitives (per exemple, la memòria, el llenguatge, el raonament) i que disminueixen la capacitat de la persona per fer les seves activitats diàries. Aquestes malalties estan lligades a l’edat. Per això, l’augment de l’esperança de vida de la població farà créixer la seva prevalença.

  El tipus més freqüent de demència és la malaltia de l’Alzheimer (constitueix el 60% de totes les demències). En l’actualitat no existeix un tractament que curi o aturi la malaltia però sí alguns tractaments simptomàtics que han mostrat una eficàcia modesta en el dèficit cognitiu i les alteracions conductuals.

  Ara per ara es considera que l’única manera de millorar clínicament els pacients és establir un diagnòstic precoç que permeti començar aviat el tractament farmacològic, per afavorir d’aquesta manera l’estabilització del deteriorament cognitiu, conductual i funcional.

• Ictus

  L’ictus o accident cerebrovascular agut és la segona causa de mort al món i una de les malalties més incapacitants.

  A Catalunya, l’ictus és la segona causa de mort i la primera causa mèdica de discapacitat, amb més de 13.000 ingressos anuals. Bàsicament, hi ha dos tipus d’ictus: l’isquèmic, degut al tancament d’una de les artèries que porten la sang al cervell, i l’hemorràgic, degut al trencament d’una d’aquestes artèries.

  Les actuacions en la fase aguda de l’ictus entre 2005 i 2012 van evitar a Catalunya la mort de 1.107 persones de 45 anys o més. Per això, és important el reconeixement precoç dels símptomes de l’ictus i el seu tractament durant les primeres hores de la malaltia.

  L’Hospital de Sant Joan Despí i l’Hospital General de l’Hospitalet formen part de la xarxa de codi ictus a Catalunya, un sistema integrat que permet el trasllat dels malalts amb ictus a l’hospital més proper capaç d’administrar tractaments en la fase inicial de l’ictus. Durant l´any 2021 s’ha produït un increment del 34% de codis ictus atesos al centre respecte al 2020 i el 30% d’increment respecte al 2019 (any prepandèmia). Tot això va portar, amb l’aprovació del CatSalut, a que l’Hospital de Sant Joan Despí obrís la Unitat d’Ictus durant l’ultim trimestre de l’any 2021, que ha permés una millor atenció al pacient amb aquesta patologia que suposa casi el 80% del motiu d’ingrés al servei de Neurologia.

• Malaltia de Parkinson

  La malaltia de Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent. Encara que sol aparèixer a partir dels 60 anys cada vegada hi ha més casos que s’inicien abans. La causa acostuma a ser desconeguda tot i que se sap que es tracta d’un trastorn neurodegeneratiu crònic que implica la pèrdua de grups de neurones en el cervell.

  Pot manifestar-se de forma molt variada, tot i que els símptomes més coneguts són els motors, que acostumen a aparèixer en un costat del cos i després s’estenen a l’altre. Aquests símptomes motors són la tremolor, la rigidesa, la lentitud de moviment i el trastorn de la marxa i la postura, principalment. No obstant això, hi ha també molts símptomes no motors, no tan visibles, que poden afectar més la ment que el cos, i influir més en la qualitat de vida del pacient: dolor, tensió arterial baixa, pèrdua de memòria, al·lucinacions, impulsivitat, depressió, ansietat, alteració de la son, sudoració, seborrea o trastorns urinaris i gastrointestinals.

  El diagnòstic de la malaltia de Parkinson el fa un neuròleg amb les manifestacions clíniques que presenta el malalt. Cal pensar que no tot parkinsonisme és ocasionat per la malaltia de Parkinson. Les proves complementàries, com analítiques amb diferents paràmetres, TC cranial, ressonància magnètica cranial o SPECT cerebral, no són obligatòries però sí poden caldre si el neuròleg ho considera oportú per descartar altres malalties que poden simular una malaltia de Parkinson o agreujar els símptomes.

  El tractament s’hauria d’iniciar quan els símptomes interfereixen en qualsevol de les activitats de la vida diària. La recomanació sempre és acudir a l’especialista. Tot i que la levodopa és el fàrmac fonamental en el tractament de la malaltia de Parkinson, n’hi ha d’altres molt utilitzats en la pràctica diària. És el neuròleg qui iniciarà la millor teràpia segons les recomanacions estipulades per a cada pacient i cada fase de la malaltia.

  El futur de la malaltia de Parkinson es centra en trobar nous medicaments i, sobretot, en poder identificar un biomarcador (genètic, molecular o de neuroimatge) que permeti reconèixer les persones amb risc de desenvolupar la malaltia, fer un seguiment millor i fins i tot investigar medicaments que frenin l’evolució natural del Parkinson.

• Cefalees

  El mal de cap representa un 25-30% de les primeres visites d’un neuròleg general i és el motiu de consulta neurològica més freqüent en l’atenció primària. Les possibles causes d’una cefalea són nombroses però la gran majoria són migranyes o cefalees de tensió, és a dir, cefalees primàries en què “la cefalea és la pròpia malaltia”. En menys d’un 10% dels casos la cefalea és un símptoma d’una altra malaltia (cefalea secundària) i en aquests casos cal fer exploracions complementàries per arribar al diagnòstic.

  La migranya afecta un 15% de la població i és tres vegades més freqüent entre les dones. La màxima prevalença està entre els 25 i 55 anys. Representa la segona patologia neurològica més incapacitant i amb gran despesa sanitària, només superada per les demències.

  S’han establert, juntament amb l’atenció primària, criteris de derivació a Neurologia i a Urgències segons les característiques de la cefalea, en una relació fluida.

  El 8% dels malalts migranyosos acaben tenint migranya crònica, que és la que provoca més incapacitat. L’Hospital de Sant Joan Despí i l’Hospital General de l’Hospitalet disposen d’una unitat específica de tractament amb toxina botulínica per als malalts amb migranya crònica que no responen als tractaments preventius habituals.

• Epilèpsia

  L’epilèpsia és un trastorn crònic caracteritzat per la presència de crisis epilèptiques recurrents i no provocades (causades per alguna condició mèdica reversible, com l’abstinència de l’alcohol o nivells extremadament baixos de sucre). Afecta el 0,7-1% de la població.

  Es considera que una persona té epilèpsia si ha tingut dues crisis no provocades (o una no provocada amb factors de risc coneguts de recurrència presents). Les crisis en l’epilèpsia poden estar relacionades amb una lesió cerebral o una tendència familiar, tot i que sovint la causa és desconeguda.

  Tenir epilèpsia pot afectar la integritat personal, les relacions personals, la feina i la conducció de vehicles de motor, entre d’altres factors. Els prejudicis negatius de la població envers l’epilèpsia i els tractaments emprats poden ser problemes més importants (i difícils de tractar) que les mateixes crisis.

• Esclerosi múltiple

  L’esclerosi múltiple és una malaltia neurològica inflamatòria, autoimmunitària i crònica que afecta el sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal). És la primera causa de discapacitat en els joves adults per malaltia.

  En aquesta malaltia, el sistema immunitari ataca la mielina, substància que envolta les fibres nervioses o neurones perquè la transmissió de l’impuls nerviós sigui correcta. Si la mielina és destruïda o danyada, la comunicació neuronal es retarda o s’interromp i apareixen els símptomes, que són amplis i variats i que afecten de diferent manera a cada persona. Entre els símptomes més comuns destaquen la fatiga, la debilitat de les extremitats, trastorns sensitius, els trastorns visuals i els problemes d’equilibri.

  Es desconeix la causa de l’esclerosi múltiple però es creu que és una combinació d’una predisposició genètica i causes ambientals. En canvi, sí se sap que es tracta d’una malaltia no contagiosa, ni hereditària ni mortal. La seva evolució és diferent en cada persona i hi ha diferents tipus d’esclerosi múltiple.

  A dia d’avui és una malaltia que, encara que no té cura, sí que disposa d’un tractament efectiu que, si és aplicat des de l’inici i individualitzat en cada pacient, pot canviar el curs de la malaltia i fer que no arribi a desenvolupar discapacitat o que aquesta no sigui important. De la mateixa manera que en altres malalties neurològiques, com l’ictus, “Temps és Cervell”, que vol dir que consultar a temps pot canviar el seu pronòstic.