Malalties i procediments

• Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC)

  Malaltia pulmonar relacionada amb el consum de tabac. Es una malaltia crònica i progressiva. Aproximadament el 25% de fumadors desenvoluparan MPOC. El seu inici es insidiós amb símptomes inespecífics com tos, expectoració i bronquitis agudes a les que es dona poca importància. Això fa que es trigui a diagnosticar-la i normalment es faci en fases ja d’afectació important de la capacitat respiratòria. El seu símptoma principal és la dispnea (ofec) a l’esforç. L’única acció que atura el progrés de la malaltia és deixar de fumar. El tractament principal son els fàrmacs broncodilatadors inhalats, que milloren els símptomes. Quan la funció pulmonar està molt alterada pot aparèixer insuficiència respiratòria i s’ha de instaurar tractament amb oxigen a domicili. Sovint s’associa a d’altres malalties (comorbiditats).
  de caire cardiovascular (sovint lligades al mateix factor de risc, el tabac), però també conseqüència de la disminució de l’activitat física degut a l’ofec (obesitat, pèrdua de força muscular, osteoporosi ) i afectació de l’esfera psicosocial (depressió, ansietat, aïllament social). En les etapes avançades solen precisar atenció urgent /ingrés i visites de seguiment. Tot en conjunt condiciona grans càrregues del entorn familiar. El millot abordatge es el preventiu amb promoció d’hàbits de vida saludable.

• Asma

  Malaltia inflamatòria crònica de las vies respiratòries, condicionada en part per factors genètics, que provoca estretament dels bronquis en resposta a diversos estímuls (al·lèrgia, contaminació, infeccions víriques i alguns fàrmacs com els antiinflamatoris). La prevalença es variable depenen de edat, sexe i localització geogràfica. El tractament es preferentment amb medicaments antiinflamatoris i broncodilatadors inhalats amb l’objectiu de mantenir el control de la malaltia (símptomes i funció pulmonar) així com prevenir les aguditzacions, que poden posar en risc la vida del pacient
  L’adherència al tractament es clau per aconseguir el control. Els pacients que fan el tractament a dosis altes i no aconsegueixen
  Controlar la malaltia haurien de ser avaluats a una consulta especialitzada

• Càncer de pulmó

  És la primera causa de mort per càncer i la seva freqüència va en augment tant en homes com en dones.
  En gran part relacionat amb tabac. Es produeix per creixement desordenat de les cèl·lules de la mucosa bronquial.
  Es el segon càncer més freqüent en homes i el quart en dones. Es el càncer amb mortalitat més alta però amb els avenços terapèutics dels darrer anys s’espera poder cronificar-la. El millor abordatge però segueix essent deixar de fumar i tenir hàbits de vida saludable.

• Malalties Intersticials Pulmonars (MPID)

  Grup heterogeni de malalties cròniques que es caracteritzen per ser poc freqüents,
  difícils de diagnosticar i que sovint requereixen tractaments complexes. En totes aquestes malalties el teixit pulmonar es danyat (amb o sense causa coneguda) i no cura bé, apareixent cicatrius que progressivament substitueixen el teixit sa. En conseqüència hi ha pèrdua de funció pulmonar. Segons la causa es poden classificar en:

  • Fibrosis idiopàtiques: sense causa coneguda.
    • fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI)
    • Pneumònia intersticial no especifica fibrosant idiopàtica.
  • Fibrosis de causa coneguda o associades a d’altres malalties:
    • Pneumonitis per hipersensibilitat crònica
    • Pneumoconiosi per inhalació de partícules
    • Pneumònia intersticial no especifica fibrosant associada a malalties autoimmunes
    • Pneumonitis induïda per fàrmacs o radioteràpia

  Els símptomes son tos irritativa i ofec al fer esforços. En les formes associades a d’altres malalties hi trobarem també els
  símptomes propis d’aquestes (artritis, lesions dèrmiques…).

• Apnea del son (SAHS)

  És un trastorn en el que la respiració queda interrompuda de forma total o parcial repetidament durant el son. Afecta a un 2-5% de la població general i es més freqüent en homes. Sovint associat a obesitat.
  Les seves conseqüències deriven de:

  • La baixa qualitat del son que es lleuger i fragmentat: somnolència durant el dia, manca de concentració, problemes de memòria…)
  • Els esforços de la musculatura inspiratòria per reobrir la via aèria, associat a fenòmens de deoxigenació/reoxigenació dels teixits provoca sobrecàrrega de treball cardíac, hipertensió arterial i hipertensió pulmonar

  Està provat que el SAHS es un factor de risc independent per l’aparició de malaltia cardiovascular (hipertensió arterial, Ictus, arítmia e insuficiència cardíaca fonamentalment. També s’associa a un major risc de patir accidents de tràfic)